Sense signes de penediment

No podem dir que sigui cap sorpresa: com a amarg regal nadalenc —aquest tipus de detalls relacionats amb dates simbòliques agraden molt a aquells que cometen abusos de poder—, la Fiscalia ha enviat al Tribunal Suprem el seu informe contrari a la concessió de l'indult, ni parcial ni molt menys total, als presos polítics catalans. Si la qüestió no fos greu, faria fins i tot riure que el ministeri fiscal es pronunciï tan taxativament en contra d'una mesura que, per Setmana Santa, sol·liciten tradicionalment les confraries de penitents al govern de torn, generalment amb èxit. A Espanya, també tradicionalment, s'han indultat els que no eren aforats, i de vegades també ho eren, amb el noble objectiu de treure corruptes de la presó, o evitar que hi anessin.

Parlant de corruptes: potser faig algun descuit, però diria que mai en la vida n'he sentit cap, de corrupte, que mostri penediment i demani perdó per les seves accions, o reconegui que ha actuat malament i faci propòsit d'esmena. Ben al contrari: acostumen a negar-ho tot, i moltes vegades treuen pit i afirmen que són víctimes d'una persecució, o d'una campanya orquestrada contra ells, o de qualsevol altra obscura maquinació que cerca destruir el seu bon nom. Els lectors poden posar-hi els noms que desitgin, perquè hi ha on escollir, però avui en dia sens dubte el representant més destacat de la corrupció a Espanya, pel fet de ser el cap de l'Estat, és el rei Joan Carles I —i, per extensió, la casa reial-. Tampoc, per posar un altre exemple, he sentit mai cap representant de l'extrema dreta disculpar-se per la seva ideologia abjecta o les seves accions violentes. Quan s'han hagut d'enfrontar a la justícia mai se'ls ha demanat, ni a corruptes ni a neonazis, que facin cap mena de contrició.

Als presos polítics catalans sí que se'ls exigeix. La Fiscalia torna a esgrimir, com a argument contra els indults, que Forcadell, Bassa, Junqueras, Romeva, Sànchez, Cuixart, Forn, Rull i Turull no han “mostrat penediment” per la seva actuació com a membres del govern de Catalunya. El simple fet que s'exigeixi aquesta retractació, i que s'hi insisteixi, és prou revelador de la intenció i la mentalitat castigadora i venjativa que impulsa la Fiscalia, i també de la seva manera de jugar brut, que ja es va fer prou visible per a qui la volgués veure durant les sessions del judici. No és que no els importi el dolor que causen: al contrari, hi compten i en gaudeixen, és un al·licient per a ells. Els indults, tanmateix, segueixen estant a la mà del govern d'Espanya. Els partits independentistes han reclamat l'amnistia, però ja sabem que la reclamació no serà atesa, i Unides Podem i comuns insisteixen en la reforma del Codi Penal, àrdua, llarga i incerta. Tots —els independentistes per una banda, PSOE i Unides Podem per l'altra— fan les seves especulacions sobre els presos polítics en funció dels seus interessos. Però tots haurien de saber que només hi ha una cosa certa, i és que cada dia que passen a la presó és un dia més d'infàmia per a tots.