Stan Lee, orgull friqui

EscriptorTots els que vam ser adolescents friquis, i que ara som adults no menys friquis, tenim un deute de gratitud amb Stan Lee, aquest home que va morir fa un parell de dies amb 95 anys i que queda com un dels grans creadors de la cultura popular i de masses del segle XX. A través del segell editorial Marvel Comics, que amb el temps s'ha transformat en una multinacional de l'entreteniment i l'oci que abasta tota mena de formats i productes, Stan Lee va crear i va donar a conèixer un univers de personatges que formen part de l'imaginari de milions de persones arreu del món.

Uns elogiaran la seva capacitat per construir un imperi econòmic a partir d'una cosa tan volàtil com la fantasia i d'altres li voldran donar una capa de prestigi i compararan la importància dels superherois parits per Stan Lee amb la de la mitologia clàssica. Però crec que és més fàcil veure aquest home com algú que, a través de la imaginació, va gosar desafiar una realitat dins la qual no encaixava i no se sentia còmode. Si una cosa tenen en comú la majoria dels seus personatges (si més no, els més representatius i icònics) és el fet que, quan es treuen la màscara, o quan se'ls mira fent abstracció dels superpoders que els permeten salvar el nostre fràgil planeta i explorar universos alternatius, són éssers inadaptats, poc o gens acceptats i valorats pel seu entorn, de vegades fins i tot marginals. Personatges que dubten i que s'angoixen, que es pregunten si realment serveixen per a res en el món en què viuen, i que sovint arriben a la conclusió que la resposta és que no. Spiderman és Peter Parker, un jove orfe, desarrelat i en permanent crisi sentimental, laboral i econòmica. Els Quatre Fantàstics són una família de científics que es veuen abocats a ajudar una humanitat que els té por, perquè sap que tenen uns coneixements que els han transformat en uns éssers que fan més por que altra cosa. Hulk és la regressió d'un altre científic eminent a l'animalitat més pura, una bèstia que en principi té empatia pels altres però que fa saltar pels aires els fonaments de la civilització. Daredevil és un home cec que lluita contra tot tipus de criminals, però sobretot contra la seva discapacitat i contra l'exclusió que li comporta. Els X-Men (que a Espanya es van dir La Patrulla X) són percebuts com uns monstres per una societat reaccionària que fins i tot els converteix en cavall de batalla política i legisla per suprimir els seus drets, com els passa als migrants, als pobres i als marginats en general.

Els friquis, que som el contrari dels xulos de la colla, aquells a qui mai volien els capitans dels equips de futbol (o de beisbol, a Amèrica) i que ens divertíem amb coses que als altres els semblaven estranyes o avorrides, com els tebeos de la Marvel, ens enorgullim de Stan Lee i de les seves criatures. Donem per fet que, allà on siguin, el gran Stan i Tex Avery li faran eternes impertinències al pesat de Walt Disney. Com diem a Mallorca, per ser com els altres sempre hi som a temps.