La ultradreta va al Congrés

Els diputats del grup parlamentari de Vox han decidit que ells se salten el confinament per acudir tots plegats a la sessió del Congrés de Diputats i no enviar-hi la representació reduïda que s'està veient a la cambra durant aquesta crisi per motius obvis. ”És hora que els ciutadans ens vegin”, addueixen per justificar la seva postura, que és irresponsable però que principalment és miserable: es tracta únicament de fer-se una foto de la qual pensen que poden treure rèdit polític. És cert que d'això en saben: el cap de setmana anterior al decret de l'estat d'alarma, Santiago Abascal i Javier Ortega Smith, ja malalts de covid-19, van ser els protagonistes d'un congrés multitudinari del seu partit a Vistalegre, però ells i els mitjans que els fan costat han aconseguit que el que hagi quedat dins l'opinió pública sigui la idea que la culpa de la infecció és de les feministes del 8-M.

Tan aviat com Vox va donar a conèixer les seves intencions per a la sessió parlamentària, el PP es va apuntar també a l'envit. Ho va fer per boca de Cayetana Álvarez de Toledo, ferma partidària de la competició amb Vox per ocupar l'espai de la ultradreta i, al mateix temps, tenir-hi bona entesa per construir aliances de govern com les que ja mantenen a Madrid, Andalusia i Múrcia. Es tracta, en definitiva, de demostrar que ells no respecten les normes quan venen del que ells anomenen l'esquerra bolivariana, i de marcar el màxim de distàncies amb el govern de Pedro Sánchez, en aquest cas mitjançant una exhibició de sus huevos toreros, ingredient essencial en la gropelluda visió de la vida de la dreta nacionalista espanyola.

Més enllà del fet puntual, no és difícil entendre quin és el raonament que hi ha darrere d'aquesta actitud. Segons com es desenvolupi i els efectes que tingui la crisi econòmica posterior a l'emergència sanitària, no es poden descartar noves eleccions generals espanyoles a curt o mitjà termini. Pot no passar, però tampoc no es pot descartar res. Si es produeix aquesta possibilitat, l'extrema dreta espanyola vol arribar-hi amb les forces del govern tan debilitades i fracturades entre elles com sigui possible, i amb ells podent mostrar la suposada robustesa de les seves grolleries, simplificacions, intoxicacions i mentides. És un altre risc, en aquest cas polític, davant del qual hem d'estar alerta. Hi ha un argument mig independentista i mig progre que ve a dir que tant és un govern del PSOE i Unides Podem com un del PP, Vox i Ciutadans, i és un argument que no pot ser més absurd. Afrontar el panorama després del coronavirus serà dur. Haver-lo d'afrontar amb un govern format per personatges com Teodoro García, Isabel Díaz Ayuso o Iván Espinosa de los Monteros ja podria superar els retrats de l'Espanya negra del Goya dels Disparates. Ara bé, no faltarà qui, fins i tot després del confinament, surti reforçat en el principi del com pitjor, millor.