Valtonyc alliberat

EscriptorEn llibertat provisional i amb la mesura cautelar de no poder abandonar Bèlgica mentre es valora l'euroordre que reclama la seva extradició, però el fet és que la justícia belga no ha vist cap motiu per considerar que el raper Valtonyc mereixi ser castigat per calúmnies i injúries contra la Corona, ni tampoc per enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes. La justícia espanyola sí que ho considera, i per això l'ha condemnat a tres anys i mig de presó, amb sentència ratificada pel Tribunal Suprem. I per això també, quan Valtonyc va fugir nord enllà, l'Audiència Nacional va dictar una ordre internacional de detenció contra ell.

El resultat és un nou ridícul internacional de la justícia espanyola, cosa que comença a no ser notícia perquè s'ha convertit en habitual. Les causes dels exiliats polítics catalans estan repartides entre Alemanya, Escòcia, Suïssa i la mateixa Bèlgica, i en cadascun d'aquests països els tribunals i altres veus rellevants de l'àmbit polític i jurídic han donat a entendre la seva desconfiança creixent a propòsit de la qualitat de la justícia que s'imparteix a Espanya, si més no pel que fa a delictes d'opinió i pensament, que són la mena de delictes que ningú espera mai que es persegueixin en un estat de dret. Els advocats que porten les seves defenses (aquests dies hi ha tornat Aamer Anwar, que representa Clara Ponsatí), persones de prestigi més que reconegut que acostumen a mesurar curosament les seves paraules, carreguem amb una cruesa insòlita en les seves declaracions públiques contra la causa judicial que pesa damunt els seus clients, i contra els jutges i els fiscals que l'han construïda. Saben que poden fer-ho, perquè saben també que és una causa instruïda sobre falsedats i interpretacions de part dels fets i de les lleis mateixes. La seva feina consisteix precisament a desmantellar aquest cúmul de falsedats.

El cas contra Valtonyc, a més de ser tan fals com el dels polítics catalans, cau de ple en el ridícul: es tracta de tota una euroordre (un instrument jurídic pensat per facilitar la detenció i el processament de delinqüents especialment perillosos) emesa contra un cantant de rap per les lletres de les seves cançons (que són provocadores, com correspon per definició a les lletres d'aquest estil musical). És tan delirant que faria gràcia si no fos que està succeint de debò, i no en una pel·lícula dels germans Coen. Encara haurem d'agrair al Suprem i a l'Audiència Nacional que la seva grotesca labor propiciés la celebració d'un memorable Concert per la Llibertat d'Expressió a Palma, en què van participar des dels Antònia Font fins a Maria del Mar Bonet, a més d'Albert Pla, Fermin Muguruza i un munt d'artistes més. Aquests alts tribunals farien bé de sospesar les paraules de la comissària europea de Justícia, Vera Jourová, quan fa un mes i mig els va demanar que utilitzin l'euroordre “de manera adequada i transparent”. Una petició de la Comissió Europea a un estat membre de la UE tampoc mai vista fins aleshores.