Valtonyc, ambaixador de la marca Espanya
EscriptorS'ha de reconèixer que Franco la va encertar prou amb la seva instrucció de deixar-ho tot lligat i ben lligat, que ha estat i és encara avui seguida fil per randa per l'estat espanyol i les seves institucions polítiques, judicials, militars i policials, així com per la majoria de les seves elits empresarials i periodístiques. Però al dictador se li va escapar un flanc, i era que l'autarquia que ell va practicar amb tanta cura no es podria mantenir sempre, o no del tot. En aquests quaranta anys, Espanya ha signat tractats internacionals i s'ha convertit en membre de la UE. El resultat és que els veritables ambaixadors de la marca Espanya acabin essent aquells que l'Estat persegueix per delictes d'opinió.
Els mitjans del nacionalisme espanyol diran avui allò que els seus líders polítics voldrien dir però no poden: que Bèlgica és un mig país de mala mort capaç d'emparar criminals com Valtonyc, o els polítics catalans exiliats, només per donar-se el gust d'empatar-li la basa a la gran nació espanyola. Per a ells, Valtonyc és un delinqüent tan perillós que va merèixer ser castigat amb presó via sentència d'un alt tribunal espanyol, l'Audiència Nacional, ratificada per un altre, el Suprem. I diran pestes del jutge belga que ha determinat que és aberrant empresonar un ciutadà, i demanar-ne l'extradició, per haver exercit la llibertat d'expressió, en aquest cas rapejada.
No parlaran en canvi dels tres jutges de l'Audiència que van condemnar Valtonyc a tres anys i mig de presó, a saber: Concepción Espejel, Enrique López i Juan Pablo González. Tots tres són afins al PP, com pertoca a les persones decents, i han estat promoguts per aquest partit a càrrecs de l'alta magistratura, amb desigual fortuna. Espejel presideix actualment la secció segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, però es va començar a fer coneguda l'any 2005 com a presidenta de l'Audiència Provincial de Guadalajara amb el cas del Bar Chinasky, en què va sentenciar de forma extremament benevolent sobre un dirigent de Falange que havia apunyalat un jove d'esquerres: segons Espejel, les ganivetades van ser tan poc contundents que no varen arribar a matar una persona tan prima com la víctima, cosa que demostrava que no hi havia intenció d'assassinar-la. Enrique López, per la seva banda, és famós per les seves opinions contundents i pels seus moments d'oci: ha dit en més d'una ocasió que els partits polítics independentistes haurien de ser il·legalitzats i que el matrimoni homosexual és comparable a la zoofília, i va haver de dimitir com a magistrat del Tribunal Constitucional en ser detingut conduint la seva moto a altes hores de la matinada, borratxo i sense casc. Finalment, Juan Pablo González va haver de ser apartat del judici pel cas Gürtel per la seva notòria proximitat amb el PP, igual que ho varen ser també Espejel i López. Tots tres han col·laborat assíduament amb la FAES. No són ells, només, sinó tot el sistema corrupte que representen: com passa amb els vampirs, es desintegren amb la llum.
