Valtònyc, un altre èxit

Els jutges espanyols tenen un problema amb les ordres europees de detenció i extradició, i és que, pel que sembla, no saben fer-les. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena s'ha fet famós a Europa per la seva reincidència a reclamar de manera indeguda que li siguin entregats Puigdemont, Comín i Ponsatí. Ha tingut tant d'èxit que, ara com ara, aquest trio de criminals perillosos són diputats al Parlament Europeu i protagonitzen actes polítics multitudinaris a Perpinyà. L'Audiència Nacional, per la seva banda, tampoc no se n'acaba de sortir amb el raper Valtònyc, a qui han aconseguit fer mundialment famós sense que ell ni tan sols s'hagi de molestar a cantar. Ara és el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE: el mateix de la doctrina Junqueras, en efecte) el que ha considerat que no és de rebut que a Valtònyc se li apliqui de forma retroactiva la llei mordassa, que és del 2015, quan les seves culpes es remuntarien, en tot cas, a l'any 2012. No pots castigar un delinqüent, ni que sigui cantant de rap, amb una legislació posterior al moment en què va cometre els seus delictes. Sembla un raonament bàsic, però als jutges de l'Audiència Nacional no els entra dins la clepsa. Deuen pensar que els crims perpetrats per Valtònyc són tan atroços (va ofendre la unitat d'Espanya i el rei emèrit Joan Carles, a més d'un tal Jordi Campos que és diputat de Vox a Balears) que qualsevol persona decent, i més si són col·legues de la magistratura, els ha d'entregar un indesitjable com el raper sense entretenir-se en formalitats. Recordem que l'Audiència Nacional ja va condemnar Josep Miquel Arenas (nom no artístic de Valtònyc) a tres anys i mig de presó, confirmats després pel Tribunal Suprem, pel contingut de les lletres de les seves cançons. Això va donar peu a la fuga de Valtònyc de Mallorca a Brussel·les per via aèria, passant els controls de seguretat de l'aeroport de Son Sant Joan sense que la sempre eficaç vigilància de Policia Nacional i Guàrdia Civil encertés a fer-hi res. Avesats com estan a fer els ulls grossos davant de delinqüents de debò (hotelers i empresaris d'oci nocturn, policies i fiscals corruptes, etc.), als esforçats policies un cantant de Sa Pobla els va passar per malla.

Valtònyc, de tota manera, encara pot ser extradit a Espanya, perquè la darrera paraula la té el Tribunal d'Apel·lació de Gant (Bèlgica), que és qui ha de decidir si troba equivalència entre els delictes pels quals el reclama l'Audiència Nacional i el Codi Penal belga (cosa que seria possible). Sigui quin sigui el desenllaç, però, una vegada més ningú li estalvia el ridícul a la justícia espanyola, especialment quan es tracta de perseguir internacionalment els perillosos habitants del casalot de Waterloo. I sobretot, perquè per molt que s'aprovés una llei que així ho permet, no és acceptable que una democràcia persegueixi ningú per les lletres d'unes cançons, ni per cap creació artística, ni per cap forma de lliure expressió del pensament de cadascú. Aquests que duen sempre la boca plena d'odi farien bé de començar a pensar-hi.