Violador en llibertat provisional

EscriptorUn dels principals arguments de l'Audiència de Navarra per treure de la presó els cinc violadors de la Manada i deixar-los en llibertat provisional va ser, segons una resolució que semblava una carta d'uns admiradors seus, la inexistència de risc de fuga. Aquest risc era tan inexistent que només de veure's al carrer, el guàrdia civil de la colla va intentar aprofitar-se de la seva condició d'agent de policia per renovar el passaport, cosa que tenia prohibida de forma explícita i taxativa per la mateixa resolució que l'havia alliberat. Tot i així, l'Audiència de Navarra no ha trobat (en una nova resolució que, per no perdre el costum, ha tornat a incloure un vot particular) que això sigui motiu per retornar Antonio Manuel Guerrero, que és com es diu el guàrdia civil, a la presó.

Deu ser que no ve d'aquí quan es tracta d'un agent dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Després que fos coneguda la sentència que condemnava la Manada per abusos i no per violació, que va causar consternació internacional i va comportar un nou episodi de lluïment de la justícia espanyola, el mateix guàrdia civil va agafar prou coratge per publicar una carta dirigida a la víctima de la violació, en la qual la increpava en un to agre i xulesc, sense que això hagi estat tingut en compte pel tribunal en cap de les seves resolucions posteriors: ni la que posava tot el grup en llibertat condicional, ni la que ara ha decidit fer cas omís de la greu infracció d'Antonio Manuel Guerrero en intentar obtenir el passaport. Val la pena recordar que la carta vexatòria va ser publicada al digital 'Tribuna de Cartagena', un mitjà d'ultradreta. 'Tribuna de Cartagena' va assolir una casposa notorietat en publicar un altre article d'opinió que constituïa un greu insult contra la víctima de la Manada, signat pel redactor en cap del mitjà i defensat a peu i a cavall pel seu director, un tal Josele Sánchez, vinculat a la Falange. Res de tot això tampoc ha estat investigat ni tingut en compte en el desenvolupament judicial del cas.

El que sí que va quedar ben establert pels tres magistrats del tribunal navarrès és que els cinc de la Manada poden circular pertot arreu del territori espanyol tret de la Comunitat de Madrid, on resideix la víctima, cosa que a la pràctica significa restringir la llibertat de moviments de la jove, que sap que si surt de Madrid corre el risc de tornar a trobar-se amb els seus violadors. Ells gaudeixen de la llibertat condicional, mentre que a ella li pertoca sofrir la llibertat condicionada. Condicionada per una justícia que es resisteix a castigar un condemnat que trenca de manera flagrant una resolució judicial, sempre que el condemnat sigui un de la seva corda. Un violador en llibertat provisional, per exemple, que trepitja fort per allà on passa perquè se sap protegit pel mateix sistema que produeix individus com ell. La tropa de servidors, de soldats rasos però necessaris, que aquest sistema alimenta i cuida per mantenir l'ordre tal com vol i li agrada.