El vol de la gallina
A Pedro Sánchez ja gairebé només li falta el puro per culminar la seva impersonació de Mariano Rajoy. Aquest dimecres s'ha presentat al Congrés, a la primera sessió de control al govern d'Espanya (en funcions), amb les mans a les butxaques, quasi tan bé com ho hauria fet el seu antecessor. Amb les mans a les butxaques vol dir que no tenia res nou per anunciar ni per explicar, res per oferir, cap intenció d'escoltar ningú ni de parlar-hi. Com va fer també Rajoy, ha intercanviat els papers i s'ha presentat com a víctima, perquè segons ell són els altres els que no li permeten formar govern, i no els càlculs del seu propi partit. Ha tornat a posar la responsabilitat de la repetició d'eleccions damunt de Pablo Iglesias, reptant-lo a presentar una alternativa al govern de coalició si no vol passar per ser el culpable de la nova convocatòria a urnes. No ha tingut absolutament res a dir sobre la desautorització del sistema bancari i judicial espanyols per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per les hipoteques referenciades a l'IRPH, ni sobre els avisos cada dia més insistents d'una nova recessió econòmica, ni sobre la precarització laboral d'un país amb centenars de milers de treballadors que només poden aspirar a ser explotats (en diuen creació d'ocupació) durant la temporada turística, ni sobre migració i refugiats (amb el paper d'estrassa d'Espanya en la crisi del vaixell 'Open Arms'). Fidel als esquemes del seu referent, tots aquests són temes dels quals si de cas respon la vicepresidenta: Rajoy s'amagava darrere de Soraya com ara ho fa Pedro Sánchez amb Carmen Calvo, que s'emmotlla sense problemes al caràcter tradicionalment agre que té la figura del vicepresident en la curiosa democràcia espanyola. Ell, Sánchez, ja va presentar 370 mesures la setmana passada, i ara són els altres els que l'han de fer president.
Pel que fa a Catalunya, sembla que la idea de Sánchez i el seu equip sigui intentar contrarestar l'efecte de la sentència del Procés precisament amb la convocatòria electoral, o dit d'una altra manera, que la convocatòria a urnes tapi l'escàndol de lesa democràcia que previsiblement comportarà aquesta sentència. Mentrestant s'atreveix a afirmar el seu desig que la Diada de Catalunya torni a ser “algun dia de tots els catalans i no només d'una part”, una frase que Rajoy es va fer un fart de dir i que és plena de raó, perquè és sabut que el Dia de la Hispanitat congrega la totalitat dels espanyols en un entusiasme unànime.
És cert, per altra banda, que Unides Podem ha negociat al llarg d'aquests mesos de manera més que discutible (la darrera, donar ara per bona la proposta del PSOE que ells mateixos varen rebutjar al juliol). Però qui va guanyar les eleccions són Pedro Sánchez i el PSOE, i ells són, per tant, els màxims responsables de l'empantanegada situació actual. La recepta per sortir-ne, segons ells, recorda vivament la de Rajoy i el PP: repetir eleccions fins que surti el que a mi em vagi bé. L'expressió 'vol gallinaci' es va inventar per a comportaments com aquest.
