'...y no enmendalla'

La justícia espanyola pot fer veure que no sent o no entén l'europea, però l'única cosa que fa en realitat és anar posant pegats i sargits a les seves pròpies esqueixades de l'estat de dret. Per exemple, això que ha fet ara el Suprem de rebutjar la sortida de la presó d'Oriol Junqueras, agafant-se a un tecnicisme (no aprovar la via d'urgència i dir que farà passar el mateix recurs per la via ordinària). L'única cosa que guanya el Suprem d'aquesta manera és una mica de temps per evitar una foto que seria horrible per a l'estat espanyol i la seva rampant ultradreta: Junqueras i Puigdemont asseguts aquest dilluns a l'hemicicle del Parlament Europeu. Tanmateix aquesta imatge es veurà, si no ara d'aquí un temps. No perquè ara hi hagi a Espanya un govern d'esquerres obligat a pactar coses amb els independentistes (tot i que això també és positiu, sens dubte), sinó perquè així ho ha sentenciat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El Suprem pot fer tots els malabarismes que vulgui abans de deixar Junqueras en llibertat, però això és exactament el que estableix la sentència del tribunal de Luxemburg: que Junqueras és un ciutadà lliure, amb uns drets polítics que li han estat vulnerats. Així ho ha entès el Parlament Europeu, que s'ha apressat a complir els tràmits perquè els dos eurodiputats en la mateixa situació i que no eren a la presó –Puigdemont i Comín– recuperin la seva condició com a tals. Dilluns, al plenari, ni el Suprem ni tota la maquinària repressora de l'estat espanyol podran evitar una altra foto igualment incòmoda: el president del Parlament Europeu, David Sassoli, donant cordialment la benvinguda als diputats Puigdemont i Comín (que per recuperar han recuperat fins i tot el sou que se'ls havia retingut durant aquests mesos). Sassoli no podrà saludar en canvi Junqueras (a pesar que l'Eurocambra va expressar explícitament que esperava comptar amb la seva presència), perquè Junqueras seguirà a la presó. Però això no fa més que augmentar el desprestigi del Suprem, en particular, i de la justícia espanyola, en general, davant de la UE i del món.

Junqueras és un eurodiputat que es troba retingut a la presó de forma il·legal, perquè hi ha una sentència del TJUE que obliga al seu alliberament. Això es pot considerar un segrest, com apunten la seva defensa, el lletrat Van den Eynde, o el jurista Javier Pérez Royo. No són veus frívoles: el govern català ha hagut d'empassar-se la contundent desautorització de Van den Eynde a la seva idea de bomber de fer sortir Junqueras a la Torra, amb no sé quina tracamanya grotesca. Com grotesca i esperpèntica és una justícia polititzada i aferrada al sostenella y no enmendalla, i al más vale honra sin barcos que barcos sin honra per resistir-se a donar compliment a les sentències europees. És un esforç estúpid, que només farà que tot sigui encara més llarg i desagradable. Però jo em crec Pérez Royo (no tinc motiu per no fer-ho) quan diu que el judici del Suprem acabarà sent nul de ple dret. I aleshores sí que haurà estat més dura la caiguda, i tant.