Xoc de poders
És insòlit que els poders de l’Estat pugnin entre ells, però això és just el que està passant a Espanya entre l’executiu i el judicial. El xoc és transcendent perquè el que està en discussió és una concepció o una altra de l’estat de dret, l’autoritària o la democràtica. La triple dreta espanyola proclama que la democràcia és seva i que la justícia és allà per demostrar-ho posant a ratlla qualsevol dissident que gosi proposar una altra idea. Per a ells, l’estat de dret és un instrument essencialment dissuasori i punitiu, que serveix per garantir la pervivència d’unes elits i d’un statu quo. Dit d’una altra manera, qui gosi bellugar-se rebrà el que es mereix: en altres èpoques va ser un consell de guerra, ara és un judici amb totes les garanties. Com el que estan tenint Trapero i l’antiga cúpula dels Mossos, que no van anar contra l’ordre establert, sinó que van intentar servir-lo des del lloc (Catalunya) i amb procediments (mediació, en comptes de repressió) equivocats. Amb això n’hi ha prou per merèixer un càstig exemplar.
A les democràcies que solem anomenar avançades (una mica més avançades que l’espanyola, si més no), la justícia intenta sobretot treballar pel manteniment de la cohesió social, i no per perpetuar el domini d’uns que manen des de temps immemorials. Mantenir la cohesió social significa arbitrar conflictes, no inflamar els que ja existeixen o crear-ne de nous. I significa que cap partit polític pugui apuntar-se, amb tota la grolleria del món, el paper de ser els defensors de la justícia, com fa ara sobretot el PP (Vox i Ciutadans també intenten penjar-se la medalla, però el pedigrí del PP no s’obté així com així).
Parlant de coses insòlites, ho és que un organisme com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que és el màxim òrgan de govern dels jutges espanyols i que curiosament també està dominat per una majoria de jutges del PP (però que es troba pendent de renovació), emeti un comunicat per desautoritzar un vicepresident del govern que òbviament no és del seu gust ni de la seva corda. És curiós que aquest mateix CGPJ preparat a no deixar-n’hi passar ni una a Pablo Iglesias es mantingués impertèrrit quan Soraya Sáenz de Santamaría (per esmentar una altra vicepresidenta) presumia del fet que Mariano Rajoy hagués decapitat l’independentisme, quan se suposava que les detencions dels líders catalans eren decisions judicials independents i sobiranes. O que no digués ni piu quan un ministre de Justícia com Rafael Catalá es permetia avançar el contingut de resolucions i sentències, com fa poc va tornar a fer Pablo Casado amb la decisió de la Junta Electoral Central sobre les inhabilitacions de Quim Torra i Oriol Junqueras.
Aquest comunicat és una declaració d’hostilitats en tota regla, impulsat per l’inevitable Carlos Lesmes en perfecta sintonia amb el PP. I marca, òbviament, els paràmetres per on haurà de discórrer una legislatura que potser serà més decisiva del que ens pensàvem.
