El secret més ben guardat de la Vall d’Aran

Bossòst (Vall d’Aran)A la Vall d’Aran, una regió d’uns 7.000 habitants, escabrosa i delimitada per valls, tot s’acaba sabent. Un cadell d’óssa va aparèixer a l’abril al poble d’Aubèrt. L’óssa baixava del bosc i gemegava per demanar menjar. Els intents de trobar la mare van ser infructuosos. Els tècnics de medi ambient del Consell General d’Aran van portar l’óssa al tancat on havia d’acostumar-se de nou a la vida salvatge. Però al cap de pocs dies molta gent ja sabia on era l’animal. Una de les normes fonamentals per reintroduir l’ós al seu hàbitat és que no tingui cap contacte amb l’home. Ivan Alfonso, responsable de Medi Natural del Consell, va decidir al maig un canvi a l’espai on viu l’animal, però aquesta vegada a partir d’un pacte de secret: només saben la ubicació ell i dos agents forestals. “Ni el síndic sap on és”, assegura Alfonso.

L’organització ecologista Depana va criticar aleshores en un comunicat que les autoritats permetessin i no sancionessin que l’animal hagués sigut tractat per alguns veïns “com un animal de circ”. L’Aubèrta, com va ser batejada l’óssa, va aparèixer en nombroses fotografies amateurs tancada en una gàbia, envoltada de curiosos o menjant d’un platet. Depana també va denunciar que no creu que l’Aubèrta fos abandonada per la mare i que el més probable és que algú la capturés i la deixés anar prop del municipi d’Aubèrt. Els tècnics de medi natural consideren que el més probable és que un mascle trenqués el nucli familiar que formaven l’Aubèrta i la seva mare. L’espai on viu ara l’óssa és de 5.000 metres quadrats i està encerclat. Els tècnics visiten periòdicament l’indret per controlar la seva progressió, que, segons Alfonso, és positiva. L’animal, que era té mig any d’edat, ja fuig dels agents i ells amb prou feines la veuen. És una zona on l’Aubèrta pot grimpar pels arbres, escalar roques i amagar-se entre vegetació frondosa. El de l’Aubèrta és el primer cas a Catalunya d’ós que cal readaptar al medi, des dels primers animals que van alliberar el 1996 per repoblar el Pirineu amb l’ós bru. Des d’aleshores, entre la Vall d’Aran i el Pallars s’ha comptabilitzat una població d’entre 25 i 30 óssos. Aquesta inexperiència ha portat el Consell General d’Aran a seguir els paràmetres dictats per programes internacionals. En concret, el referent és John Beecham, un dels grans experts dels Estats Units en readaptació de l’ós i el conflicte amb l’ésser humà.

Evitar la sedentarització

L’alimentació està adaptada al que haurà de trobar en llibertat. Li amaguen el menjar per evitar la sedentarització. Els aliments són principalment fruites i carronya de cérvol i cabirol, però també li proveeixen un paté de carn, similar al dels animals domèstics, i pinso per reforçar els seus nivells de calci. A la zona on hi ha l’Aubèrta, l’animal pot menjar herbes i insectes de la fusta podrida. Els tècnics avaluaran a l’agost si l’Aubèrta pot ser alliberada, previsiblement a la tardor, abans que arribi el moment d’hivernar. El moment d’alliberar-la és el més delicat: ha de tornar a ser capturada, se la marcarà per poder identificar-la, se li introduirà un xip subcutani i el localitzador GPS entorn del coll. Aquest localitzador té més abast d’acció, però també és més fàcil que falli; el xip funciona per ràdio, i per tant el seu radi de connexió és menor, però dura més anys.

En un dels manuals que utilitza el Consell per a la reintroducció de l’Aubèrta a la vida salvatge, John Beecham destaca que l’ós és “un excel·lent animal per reintroduir a la natura”. Beecham assegura que no hi ha coneixement de cap atac d’ós reintroduït després d’haver estat en contacte amb humans. Beecham apunta que el principal inconvenient del sistema de readaptació d’un ós és l’alt cost econòmic. En el cas de l’Aubèrta, aquesta despesa podria ser coberta pels ajuts del nou programa Life+ de la Unió Europea (UE), que la Generalitat va anunciar el mes d’abril passat. El programa Life+ té un pressupost de 2,4 milions d’euros per donar suport a la integració de l’ós bru a la zona del Pirineu català.