El segon que també volia ser primer

Barcelona“Sempre havia volgut ser entrenador”. Gairebé tothom que es refereix a Juan Carlos Unzué parla del desig del navarrès de ser el tècnic d’un equip de la màxima categoria. Després d’estar durant una temporada al capdavant del Numància, a la Segona Divisió, d’estar a punt de dirigir el Racing de Santander a Primera -el contracte es va trencar a última hora tot i que ja s’havia anunciat l’acord entre les dues parts- i de viure quatre anys a l’ombra de Luis Enrique, el navarrès afronta la seva primera gran experiència en solitari: s’estrena a l’elit del futbol espanyol i en un equip que aspira a la meitat alta de la classificació.

L’actual entrenador del Celta visita aquest dissabte el Camp Nou, l’estadi que va ser casa seva durant molts anys i en múltiples facetes: porter a finals dels 80, entrenador de porters amb Frank Rijkaard i Pep Guardiola i assistent de Luis Enrique. Ara serà el rival. “Porto molts anys en aquesta història i m’ha tocat tornar a llocs on havia treballat abans. Potser el més especial és tot això que ve abans del partit: les preguntes que em feu els periodistes, els records que et venen al cap, algú que et truca i també et fa recordar alguna cosa...”, explicava Unzué poc abans d’agafar l’avió per volar cap a Barcelona. De tracte afable i gairebé sempre amb un somriure als llavis, el navarrès no va dubtar a fer broma a l’hora de parlar, per exemple, que a Messi se’l podia intentar subornar pagant-li una mariscada. Després es va posar seriós per parlar d’un partit “especial” que, com sempre ha fet, afrontarà amb la “màxima professionalitat” possible.

És una de les característiques d’Unzué, una persona “treballadora” i “il·lusionada” per aquesta etapa que ha començat a Vigo. Ernesto Valverde lloava la tasca del seu col·lega, amb qui van compartir vestidor a Can Barça entre el 1988 i el 1990. Eren els dos primers anys de Johan Cruyff a la banqueta blaugrana i ni Unzué ni Valverde van quallar en el pla d’aquell entrenador amb idees revolucionàries. Curiosament, tres dècades després se’ls exigeix des de la graderia que facin jugar els seus equips amb la mateixa precisió i filosofia que en el seu dia ho va fer Cruyff.

Els noms d’Unzué i de Valverde van ser els que hi havia sobre la taula per rellevar Luis Enrique al Barça, un cop l’asturià va comunicar que deixava de dirigir el primer equip culer. Finalment la balança es va decantar a favor de l’exentrenador de l’Athletic Club, i Unzué va fer les maletes a Vigo. “Sempre hem tingut una bona relació, hem parlat molt de futbol. Ell és al Celta, fent una bona feina. Espero que tingui molta sort, s’ho mereix”, afegia el Txingurri.

Unzué, però, no ha començat aquesta aventura en solitari. Està ben acompanyat per bona part de l’ staff que tenia Luis Enrique al Barça. El nucli de confiança d’Unzué està format per Robert Moreno, que actua de segon entrenador; Rafa Pol, que l’acompanya com a preparador físic, i el psicòleg Joaquín Valdés, que l’ajuda en la dinàmica del vestidor. A l’estiu també es va afegir al grup Aitor Unzué, fill del tècnic, que fa la funció d’analista del rival. Aitor, a més, freqüenta els entrenaments de l’equip gallec i acostuma a gravar en vídeo les sessions. Expliquen des de Vigo que és freqüent veure’l enfilat a la bastida que en el seu dia utilitzava Luis Enrique per dirigir les sessions del Celta.

L’últim membre del cos tècnic és Nando Villa. L’entrenador de porters no té passat blaugrana, però és un vell conegut d’Unzué, ja que va passar a ocupar aquest rol a l’ staff mentre el navarrès era el segon entrenador. De fet, la història de Nando Villa és especial: exporter i policia local de professió, compaginava la seva feina amb la de segon entrenador del filial fins que l’octubre del 2013, d’un dia per l’altre, va passar d’escortar l’autocar del Celta en els desplaçaments a entrenar els porters de l’equip de Vigo, ja que el càrrec havia quedat vacant per malaltia.

L’inici de temporada d’Unzué no ha sigut senzill, per més que visités un territori amic com és el de Vigo. No només ha hagut d’adaptar-se al nou rol de primer entrenador, i passar de ser assistent a dirigir un vestidor. També ha hagut de conviure amb l’ombra d’Eduardo Berizzo, el tècnic que va ocupar la banqueta gallega en les tres últimes temporades, que havia donat un segell propi a l’equip, que el va dur a l’Europa League fa dos anys i que el curs anterior l’havia arribat a classificar per a les semifinals de la competició europea.

Dues derrotes inicials i quatre punts de quinze possibles van comprometre la tasca d’Unzué a Vigo, amb l’agreujant que a Balaídos l’equip tenia dificultats per puntuar. Però les golejades a l’Eibar i al Las Palmas van donar ales a un equip que, després de l’última victòria, se situa a la zona còmoda de Primera, mirant de reüll les posicions europees.

Unzué i el seu cos tècnic viuen a Vigo amb molta més tranquil·litat de la que tenien a Barcelona. Allunyats del focus mediàtic permanent i de l’exigència de comptar tots els partits per victòries, és freqüent veure’ls passejar per la ciutat gallega, o amb gestos tan quotidians com el de dinar en algun dels bars de menú que hi ha al costat dels camps d’entrenament. És possible que no tinguin totes les comoditats que tenien a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí. El que és segur és que tampoc tenen molts d’aquells maldecaps.