La seguretat sempre al davant de tot

BarcelonaMugello és un d’aquells circuits que no deixen indiferent, i segurament és un dels més bonics del Mundial. A més de l’espectacularitat del traçat, la sorollosa afició italiana ajuda a crear-hi un gran ambient. Tot i això, ja fa anys que quan els pilots de MotoGP hi arriben per disputar el Gran Premi d’Itàlia tothom parla del traçat... i no per res positiu. Per què? La seguretat és la resposta. Divendres, dos dies abans de la cursa d’avui, a la comissió de seguretat els pilots van tractar de nou el tema de la perillositat del circuit, sobretot a final de recta i en el primer revolt, el San Donato, on es troben un canvi de rasant molt difícil de gestionar a més de 300 km/h. Ahir, de fet, als lliures, Andrea Dovizioso hi va arribar a 356,7 km/h, un nou rècord del traçat.

“És un traçat fantàstic, però és una pista de la vella escola i en alguns punts és perillosa. Hi ha punts en què vas molt ràpid i hi ha zones d’escapatòria molt petites. Una de les zones que caldria remodelar seria San Donato, perquè hi anem al límit, a MotoGP”, deia dijous Valentino Rossi, un dels herois de la claca local. Andrea Dovizioso s’afegia també als arguments d’ Il Dottore. Va ser precisament en aquest punt on l’any 2013, en la seva primera temporada a MotoGP, Marc Márquez va patir un dels ensurts més grans de la seva carrera esportiva. El de Cervera va perdre el control de l’Honda abans d’encarar el primer revolt i es va haver de tirar a terra a 337,4 km/h per no xocar contra el mur. Vista l’aparatositat de l’accident, el català en va sortir prou ben parat: només va patir una inflamació a la mandíbula i va tenir el cos tot adolorit durant uns dies. “Diuen que està al límit; però, on és el límit? Quan passi alguna cosa greu? No! Hi ha un punt perillós i s’ha de canviar”, va concloure Márquez. Com ell, Michele Pirro, l’experimentat provador de Ducati, també va accidentar-se en aquest punt. En el seu cas va ser l’any passat, i va acabar amb traumatisme cranioencefàlic, contusió toràcica, abdominal i lumbar, a més de subluxació acromioclavicular.

A Montmeló, després del fatal accident de Lluís Salom, va tocar córrer: canvis i més canvis fins a acabar refent tota aquella part del circuit per guanyar seguretat. Els pilots de MotoGP van amenaçar amb no tornar al Circuit de Barcelona-Catalunya si no es feien canvis, tot i que els gestors del traçat català s’hi van posar de seguida. A Mugello no hi ha hagut recentment cap accident que hagi acabat amb la vida de cap pilot (i creuo els dits perquè no passi mai!), així que, podent evitar-ho, què esperen? La seguretat en aquells esports en què el perill és una qualitat intrínseca sempre ha d’estar al davant de tot.