La selecció que balla gràcies a la filla de Bob Marley

Cap D’esportsL’any 2008, la Federació de Futbol de Jamaica, afectada per una crisi provocada per la falta de diners i la corrupció, va decidir tancar tots els programes destinats a potenciar el futbol entre les dones. I la selecció femenina va quedar-se sense ni un ral. Les jamaicanes van deixar de competir. En una terra on el futbol és l’esport nacional juntament amb l’atletisme, el futbol femení no tenia cap mena de suport, a diferència de l’atletisme. Tots els diners anaven destinats a l’equip masculí, que només ha jugat un cop el Mundial, el 1998, a França. 21 anys després, la selecció femenina debuta en un Mundial, també a França. I tot, gràcies al reggae.

El 2014, Cedella Marley, la filla del jamaicà més famós de tots els temps, el cantant Bob Marley, va descobrir gràcies a un article a la premsa que la Federació havia tancat l’aixeta a les futbolistes de la seva terra. I va decidir actuar. “No seguia el futbol com el meu pare, que n’era un gran amant. El pare sempre jugava a futbol, va fer partits amb Pelé i altres estrelles. Per a ell, el futbol era alegria i passió”, explicava fa uns mesos a la CNN Cedella Marley, que va començar a posar els diners per permetre mantenir viva la selecció. Després d’anys sense partits, va organitzar concerts a través de la fundació que porta el nom de Bob Marley per recollir els diners necessaris per pagar els viatges, els sous i l’equipació. La selecció va poder tornar, però el procés va ser tan complicat que Cedella va arribar a posar-hi diners de la seva butxaca. Més endavant va involucrar una ONG amb seu als Estats Units per ajudar joves jamaicans, la Fundació Alacran, perquè se sumés a la causa.

Però el paper de Cedella Marley va anar més enllà, ja que va reunir-se personalment amb l’entrenador Hue Menzies, nascut a Anglaterra en una família jamaicana, per demanar-li que fos el seleccionador. “Va parlar-me del paper del futbol per portar alegria a la gent, però també per inspirar les joves jamaicanes. Transmet alegria, energia positiva. No podia negar-m’hi”, explica Menzies, que va començar a posar música de Bob Marley als entrenaments. El camí, però, va ser complicat, ja que la Federació seguia sense ajudar i, després de poder participar sense sort en les eliminatòries de classificació per al Mundial del 2015, la selecció va arribar a estar tres anys sense jugar. Però Cedella va tornar amb més diners i es va reunir amb la ministra d’Esports jamaicana, Olivia Grange, que va començar a estirar les orelles als directius de la Federació.

El 2018, les Reggae Girlz, com són conegudes, van començar el seu camí cap a França superant seleccions modestes com les de Guadeloupe i la Martinica. De mica en mica, amb jugadores nascudes a l’illa però també amb filles de la diàspora jamaicana als Estats Units i Europa, van plantar-se a les semifinals del torneig final, on van ser golejades pel Canadà. I en una freda nit a Dallas van superar Panamà als llançaments de penals en el partit que els obria les portes del Mundial. Quan van tornar a casa, milers de persones les van rebre als carrers de Kingston. I Cedella Marley, que viu als Estats Units, va acompanyar les jugadores, mentre de fons sonava la música del seu pare.