Sempre amb nosaltres
BarcelonaAvegades llegeixes articles que voldries que tothom llegís. Em va passar fa un parell de setmanes -concretament l’11 d’agost- amb un que va publicar al diari As Carlos Marañón. Tant és així que he tingut temptacions de traduir-lo al català i que ocupés per un dia el meu espai. Però toca ser professional i treballar una mica; per tant, només li copio el títol i el prenc com a referència.
Aquest mes d’agost ha fet onze anys de la tràgica mort de Dani Jarque, moment refundacional per al nostre club sintetitzat en el minut 21. El Carlos ho evoca perquè a tots els pericos ens va colpir i perquè pocs dies després es va casar. Per a mi, la mort de Dani Jarque està unida en el record a la del meu pare, que va morir pocs dies després. Cada mort ens evoca els nostres morts. L’article de Carlos Marañón recorda la de Dani Jarque, però tots els seus lectors i amics vam entendre que Jarque no n’era el protagonista principal.
El Carlos és fill de Rafa Marañón, mite de l’Espanyol i màxim golejador perico de la història. El dia que el vaig conèixer vaig decidir que volia ser el seu amic. La vida ens havia fet coincidir en circumstàncies diverses i ara tocava que nosaltres contribuíssim a consolidar una amistat naixent. Les vida encara no ho ha permès, però forma part d’una llista cada dia més conscient de les coses que em queden pendents.
En el seu article, el Carlos ens parla de com vivia el futbol l’Elena, la seva dona. Lúcida, entenia que el que de veritat ens importa als que sentim passió pel futbol i per uns colors és el sagrat, molt per sobre del resultat. Per això ella recordava molt més el moment en què Andrés Iniesta va mostrar la inscripció a la samarreta de tirants que no pas el moment del gol. L’article del Carlos és una carta d’amor a la seva dona. A mi m’agradaria ser capaç de convertir aquest meu en una carta d’amistat (i, per tant, també d’amor) al Carlos. Com ho és l’escrit que li va dedicar el seu amic Galder Reguera (també a l’As, el 16 d’agost). Ells dos van escriure un llibre meravellós sobre el futbol i la vida, Quedará la ilusión, unes cartes creuades que es van escriure durant el Mundial de Rússia. Un llibre en el qual, per sobre dels resultats, hi ha el sagrat. Un llibre en què són molt presents els seus fills i les seves dones. Un llibre que te’ls fa sentir propers. A la carta d’amistat al Carlos, el Galder li transmet allò que tots els seus amics i protoamics pensem: que mai no permetrem que camini sol.