Marchena reinterpreta la violència de Llarena

BarcelonaEn la sentència que va donar a conèixer ahir el Suprem s’excloïa la rebel·lió que tipificava el jutge instructor Pablo Llarena per “l’absència d’una violència instrumental, executiva, preordenada i amb una idoneïtat potencial per obtenir la secessió”. D’aquesta manera, es recuperava la línia argumental de la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que abans que Llarena agafés la causa apostava per la sedició. Segons l’escrit que va redactar Manuel Marchena, els condemnats en realitat el que volien era forçar “una negociació directa amb el govern de l’Estat”. Més enllà del canvi en la tipificació dels fets, el Suprem matisa part del relat de Llarena, tot i que dona per acreditada la violència i l’aixecament “tumultuari”, uns fets que no comportaven automàticament el trencament de la unitat territorial. Així com l’instructor dedicava cinc pàgines als policies ferits l’1-O, el Suprem no hi entra.

20-S

Llarena: “Els esdeveniments es van desenvolupar sota el setge de fins a 60.000 manifestants [...]. La multitud va actuar com una massa de força que, a més de destrossar vehicles policials, va atacar béns personals mitjançant el llançament d’objectes. [...] En cap cas es pot entendre que el setge tingués un contingut exclusivament intimidatori: els fets van determinar l’efecte inherent a la violència, tal com passaria en una suposada presa d’ostatges mitjançant trets a l’aire”.

Marchena: “Els acusats van liderar la tumultuària mobilització [...]. Sota l’única protecció del reduït nombre de Mossos d’Esquadra que diàriament s’encarregaven de la vigilància ordinària, que no van rebre cap reforç a banda de l’arribada d’uns agents de mediació, els esdeveniments es van desenvolupar amb la presència d’una xifra d’uns 40.000 manifestants, que hi eren en un ambient en què coexistien els crits reivindicatius, contraris a la presència de la comissió judicial, i els actes lúdics”.

Cotxes de la Guàrdia Civil

Llarena: “La multitud va envoltar els vehicles de la Guàrdia Civil, que van acabar devastats i destrossats, interiorment i exteriorment. Les armes que eren a l’interior dels cotxes policials van quedar a la sort del vandalisme desplegat”.

Marchena: “Els vehicles de la Guàrdia Civil, tres Nissan Patrol, van acabar amb importants destrosses [...]. Jordi Sànchez, al ser informat pels agents que a l’interior d’aquests cotxes hi havia armes, va disposar del necessari per aïllar els vehicles”.

Mossos d’Esquadra

Llarena: “Els agents que acudien als centres de votació informaven (revelaven) que el dia 1-O aniria a cada centre una parella policial i que procedirien a tancar-los si no ho impedia una aglomeració de persones que comprometés l’ordre públic [...]. Les pautes d’actuació previstes eren plenament dilatòries i tolerants amb la votació i van servir de base per impulsar l’ocupació dels centres”.

Marchena: “Els Mossos, en alguns casos, van arribar fins i tot a recollir, fer-se càrrec i traslladar material electoral [...], fins i tot utilitzant vehicles sense logotips però que van resultar pertànyer a la conselleria de Presidència [...]. Els binomis de mossos van suposar una neutralització de la capacitat operativa d’aquest cos policial. La coartada de la insuficiència de mossos en cada un i en tots els centres per complir el mandat judicial, es va mostrar amb cínica notorietat”.

Violència

Llarena: “Un nombre important de ciutadans van fer front a la feina dels policies, cosa que -a més de les lesions patides per diversos ciutadans fruit de l’ús de la força policial- es va materialitzar en nombrosos actes de violència que van lesionar diferents agents”.

Marchena: “Davant l’actitud tàcticament predisposada dels que es van col·locar a les entrades dels centres, els agents es van veure obligats a l’ús de la força legalment prevista. A primera hora de la tarda, donat que l’ús de la força podria tornar-se desproporcionat, els agents es van veure forçats a declinar el propòsit inicial”.

L’objectiu

Llarena: “Es va decidir utilitzar el poder de la massa per, amb ell, fer front a una actuació policial orientada a impossibilitar el referèndum [...] i que l’estat de dret es rendís a la determinació violenta d’una part de la població que amenaçava amb expandir-se”.

Marchena: “L’Estat va mantenir en tot moment el control de la força, militar, policial, jurisdiccional i fins i tot social [...] convertint l’eventual propòsit independentista en una quimera. L’1-O no era una altra cosa que l’estratègica fórmula de pressió política sobre el govern de l’Estat”.