2020: sentiments contradictoris

Aquest és el meu darrer article d’enguany, així que miro de fer balanç de l’any. Tothom diu que ha estat un any per oblidar, un any perdut, un any dolent. Si penso en els éssers estimats perduts no en tinc cap dubte, el balanç és negatiu. En el meu cas personal, un tiet i un amic van morir a causa del covid. Gairebé tothom coneix algú, directament o indirectament, que ha mort a causa d’aquesta pandèmia global i sobrevinguda. No hi ha paraules.

Quan em centro en altres àmbits més quotidians, els professionals i com hem hagut de modificar les nostres vides, la feina, el temps familiar, la convivència, el teletreball, l’adaptació de l’estil de vida als ingressos, la reducció -en el meu cas- d’esgotadors viatges setmanals, la veritat és que el 2020 em produeix sentiments contradictoris. Ha estat molt dur, hem passat situacions que mai no hauríem volgut passar, hem treballat hores i hores sense contacte físic amb els companys o clients i amb jornades sense horari. Treballar el doble per guanyar la meitat, passant por d’emmalaltir i patint pels malalts.

Però hem après molt. Moltíssim. Ens hem adonat que moltes coses que jutjàvem inalterables es poden fer d’una altra forma. Que podem viure de manera més senzilla, més casolana, més tranquil·la. Que, en realitat, per viure necessitem menys coses de les que pensem. Hem hagut de connectar amb l’essencial de nosaltres mateixos i de les nostres vides. Hem apreciat moltes coses que teníem ben a prop i a les quals gairebé no donàvem valor. La forma de vida a què el 2020 ens ha obligat no és sostenible, però ens ha ensenyat que, com a societat, tenim moltes alternatives per organitzar-nos. El món, i nosaltres mateixos, anàvem bojos amb una inèrcia que no ens deixava temps per a la reflexió, per a l’assaig i error, per descobrir noves possibilitats.

El 2020 hem pres consciència de les persones que necessitem de debò, de les que ens estimen realment, del sentit del compromís. En moments de crisi és quan surt tot a la llum: el caràcter veritable de la gent, els sentiments reals, el valor de les coses. El 2020 s’ha destruït valor econòmic i social, però un valor que potser no ho era tant. El valor de veritat ha romàs.

Un record per a tots els que ens han deixat. Si no fos per ells, potser aquest 2020 no hauria estat tan odiós.