El seny tunisià

Les revoltes del 2011 al món àrab han derivat en guerra, conflictes o noves formes d’autoritarisme. Enmig d’aquest panorama, Tunísia encarna l’esperança. El país afronta les eleccions amb una nova Constitució, una gran participació política -tot i el bipartidisme entre Ennahda i Nidaa Tounes- i una institució respectada (l’ISIE) que vetlla perquè siguin transparents. A més, ben aviat un procés de justícia transicional posarà llum als excessos de Bourguiba i Ben Ali. Tot això, a pesar del pols entre islamistes i secularistes, els assassinats polítics i els grups terroristes a favor de la contrarevolució. De fet, seguretat i economia són les principals preocupacions. A més, retornen personatges de l’antic règim, cosa que redunda en certa apatia i decepció, fins i tot entre els joves revolucionaris.

Però fins ara el seny, el consens i la determinació dels actors socials s’han imposat per damunt d’interessos partidistes i amenaces radicals. Prova que Tunísia camina amb pas decidit cap a la democràcia.