Senyor Ventura: "Als mots encreuats explotes la complicitat intel·ligent amb el lector"

BarcelonaAquest dissabte es publica l’encreuat número 3.399 de l’ARA. Són, doncs, milers de paraules i definicions que deuen haver fet ballar el cap a molts lectors, en una saludable gimnàstica mental diària. Després de gairebé deu anys, és hora de revelar qui és el misteriós Senyor Ventura que els signa i que segur que alguns lectors, desesperats per una pista que es resistia, han blasmat algun cop, croissant en mà. Ho fem aprofitant la revista setmanal que, per a aquestes setmanes de confinament, sortirà a la venda per mantenir el cervell actiu i les paraules fresques. I com a gest d’agraïment a la comunitat que segueix fidel els reptes diaris i que es troba a Twitter seguint el compte @AraEncreuats.

Què fa el Senyor Ventura, quan no és el Senyor Ventura?

El Senyor Ventura és el Jordi Ventura, nascut el 1976 a Badalona. Soc guionista de ràdio i de televisió. Vaig començar ara fa vint anys a RAC1, amb l’Albert Om. I vaig treballar amb Minoria Absoluta, tant a la ràdio com en el naixement del Polònia, on vaig estar 13 anys escrivint-hi. Faig col·laboracions i també treballo escrivint guions de dibuixos animats: ara estem preparant la pròxima temporada de la Misha, la gata violeta, una sèrie que s’ha passat pel Super 3. Sembla que l’animació, per cert, pot resistir aquesta follia una mica millor, perquè no hi ha rodatges, per raons òbvies. Tothom està suant molt, però tirem endavant.

I quan arriba, el Senyor?

Jo era aficionat a fer encreuats des de la preadolescència. I ho era, com es fan les coses a l’adolescència, amb aquell punt d’intensitat. Que feia altres coses, eh? Però sí, molts encreuats: els de La Vanguardia de Màrius Serra i Fortuny, amb la meva mare. I, quan estava en la vintena, em vaig plantejar de crear-ne. En un dels programes de ràdio on treballava vaig coincidir amb el Màrius Serra i em va donar orientacions. El més difícil no és crear-los, recordo que em va dir, sinó trobar on col·locar-los. "Hauries de trobar un mitjà local, perquè els diaris grans ja estan copats, i amb gent prou jove". Fins que, uns quants anys més tard, em vaig assabentar que s’estava gestant l’ARA. I em vaig dir: "Doncs a l'ARA... o mai". I ho vaig plantejar.

Hi ets des del número u.

Sí, són prop de 3.400 encreuats, firmats amb aquesta petita personalitat del Senyor Ventura. Vaig presentar la proposta al Carles Capdevila, que precisament havia fet encreuats per a El Periódico. I em va dir que sí. Però no va ser una entrada fàcil: sis dies abans naixia el meu nen. Recordo trucar-li molt poc abans, després de tres dies sense dormir, dient-li que em semblava que no arribava, que encara no el tenia fet.

Però va sortir! ¿Reps gaire 'feedback'?

Doncs el primer que vaig tenir va ser al matí del 28 del novembre, el primer dia. Rebo un correu de la redacció: que un lector diu que hi falta un quadrat negre. I era veritat! Una errata i amb els quadrats: el que no pot passar mai! Recordo que el sentiment, però, va ser ambivalent. D’una banda, pensava: "Em fotran fora, quin desastre". Però, alhora, també em va donar força ser conscient que hi havia algú que, ja el primer dia del diari, al matí, havia provat de fer el mots encreuats.

Quin estil has buscat per als teus mots encreuats?

Ai, la teòrica dels mots encreuats... Hi ha uns mots que trobem a les revistes en quioscos, que són molt de cultura popular. Que si quin és el déu grec del mar, que si cal buscar un sinònim... Però hi ha una tradició més francesa, que introdueix el Tísner a Catalunya, basada en l’enginy i el joc de paraules. I la majoria de la premsa catalana segueix aquesta tradició. No és el mateix dir "Bulb comestible" que dir "Pel que fa a gustos, sempre torna", o "Ho representa tot per als anglesos", però les tres definicions tenen la mateixa resposta, de 3 lletres.

I la solució és...?

Al final, al final! En tot cas, jo no em plantejo un estil, si més no, al començament: em conformo si surten! Però arriba un moment, després de fer feina de formigueta, que algú et diu: "Aquesta definició fa molt per a tu". L’estil deu ser això.

Per resoldre’ls, haver llegit hi ajuda.

Sí, però en el cas dels jocs de paraules no es tracta tant de tenir grans coneixements lingüístics, sinó de desxifrar quin tipus de joc t'està proposant la definició: si un anagrama ("Si es manipula incorrectament, pot provocar la ruïna", de 5 lletres), un doble sentit ("Aigua de Colònia", de 3 lletres) o una homofonia ("Recompensar un poble del Maresme", de 7 lletres), entre d'altres.

¿L’humor és un component important?

Com que he fet humor televisiu, m’agrada diferenciar entre humor i enginy. I als mots encreuats explotes la complicitat intel·ligent amb el lector i jugues amb l’enginy. Pots fer somriure, però no diria que hi posi humor, que té altres recursos i mecanismes.

¿I pel que fa a model de llengua?

Els correctors fan una feina espectacular. A vegades et diuen: "Això que has escrit és poc clar". Però és que jo ho vull, que sigui confús. Perquè algun malentès és buscat, ja que si no, no funciona. A vegades he de forçar la llengua, o fer alguna construcció estranya, barroca o que voreja la incorrecció. Es tracta de jugar amb les paraules.

Igual que hi ha el bloqueig de l’escriptor, ¿hi ha el de constructor de mots encreuats?

Més que bloqueig... és que és al revés. Els encreuats es basen en la repetició de recursos i bromes. Hi ha cada dia paraules que no has definit mai, però n’hi ha de curtes, que són recurrents i serveixen per anar fent. La idea és no avorrir-te de les definicions. Quantes maneres hi ha de definir la lletra A? Porto uns 3.500 encreuats. Tinc una base de dades que em diu de quines maneres diferents he definit una mateixa paraula.

Després de fer-ne tants, ¿encara en resol d’altres?

Sí, i tant. Si me’n cau algun, encara el faig. Ni que sigui per veure què fa la competència, però això sempre és frustrant, perquè si recordes alguna definició d’algú altre, aleshores penses que la definició brillant està feta i això et pot bloquejar. Però sempre n’aprens, dels altres, també.

Quina paraula has definit més cops?

Hi ha una paraula que he definit de més de 100 maneres diferents. "Ampere", "Un final de pel·lícula", "Més habitual en català que en castellà" o "Proporciona a la puta un model de conducta". Ah, i té una sola lletra.

¿I n’hi ha alguna de preferida?

No és la millor, ni molt menys, però recordo que els primers mesos en vaig fer una que era: "Tots els cursos la segueixen fins que arriba un nou pla", de 4 lletres. I vaig pensar: "Aquestes són les definicions que vull fer!"

Doncs ja acabem. Però em deu unes solucions, Senyor Ventura.

Tens raó: són all, urani, Rin, premiar, A i vall.