“Serà president no per ell, sinó per la seva dona”

BarcelonaNascut a París el 1932 i format en les indispensables Escola Nacional d’Administració i Sciences Po per als que aspiren a escalar en la carrera política francesa, Jacques Chirac mai va oblidar les seves arrels maternes en una petita localitat rural del centre del país. Fins que la malaltia que patia el va deixar sense forces per exposar-se a la vida pública, el dirigent es va deixar caure pel Saló de l’Agricultura. Ahir el sector plorava la pèrdua d’una personalitat que havia identificat la importància de conservar i cuidar els camps ni més ni menys que per a la identitat francesa. “L’agricultura no és ni serà mai per a nosaltres una activitat com les altres”, va dir en una de les trobades amb pagesos i ramaders. L’amor incondicional per la natura el va portar molts anys després, ja instal·lat en el seu segon mandat a l’Elisi, a ser un visionari en alertar de la crisi mediambiental que s’estava coent pel maltractament de la natura. Ho subratlla el doctor Antoni Güell, a qui un joveníssim Chirac li va fer de cangur quan tenia cinc anys i els seus pares sortien algun vespre de dissabte. Chirac feia pràctiques a la Prefectura de Tolosa de Llenguadoc i passava per la casa dels Güell perquè les dues famílies havien fet amistat en una estada a Algèria.

Records prestats

D’aquells vespres, Güell només en té vivències prestades dels pares. “Recordo que la mare ens havia dit que Chirac arribaria a ser president de la República, però no per ell, sinó per la seva dona, la Bernadette”, explica a l’ARA des de la capital aeronàutica europea.

Molts anys després, a principis de segle, Güell i Chirac van coincidir quan finalment ja s’havien complert els auguris de la seva mare. Güell, Legió d’Honor francesa, va formar part de la delegació gal·la a la Cimera del Clima que el setembre del 2002 es va celebrar a Johannesburg. Dalt de l’escenari i amb altres dirigents mundials a l’audiència, les paraules de Chirac van tenir un sentit premonitori en una època en què els perills del canvi climàtic comptaven amb més escèptics o ignorants que activistes: “Casa nostra està cremant i mirem cap a una altra banda. La natura, mutilada, sobreexplotada, ja no aconsegueix reconstituir-se, i ens neguem a admetre-ho. La humanitat pateix”, va afirmar.

La ‘grandeur’

“Ha sigut un president que volia que França tingués un pes important i fos un referent internacional”, afirma el doctor Güell, que valora que va anar més enllà de les paraules buides i va passar a les “accions concretes”.

Amb concreció, va donar un cop de porta a la demanda del Trio de les Açores a apuntar-se a una invasió de l’Iraq fomentada amb dades falses i una operació militar tan fallida que els civils encara se’n ressenten. La guerra li va donar la raó en les seves paraules quan va afirmar: “Compromet el futur d’un poble, d’una regió, l’estabilitat del món”.