Les dues realitats de Sergi Roberto: lateral o migcampista?

Tres jugadors en un únic lateral

Ser el lateral dret en l’equip de Messi és haver de ser extrem pur quan toca aportar profunditat, migcampista associatiu per sumar arguments durant la possessió i especialista de la recuperació per gestionar sense pànic el fet de defensar més a camp rival que a camp propi. No n’hi ha prou amb ser ràpid i tècnic. Des d’Alves, al lateral del Barça se li demana que combini bé, que entengui els moments i els espais de Messi, que no tremoli amb la pilota quan el rival el pressiona intensament. La posició és tan decisiva i delicada que no podia quedar en mans de qualsevol. A Sergi Roberto, verge com a lateral, li va caure la responsabilitat perquè se li assumia encert tàctic. Amb ell, el Barça i Messi poden seguir trobant tres laterals en un, capaç d’avançar poderosament per fora, influir en espais interiors a cop de triangles, defensar cap endavant i no destorbar mai. Un valor segur que enriqueix l’atac.

L’espai per a un migcampista d’espais

L’arribada de Paulinho ha ampliat el debat que André Gomes ja havia obert l’any passat. Hi ha una contradicció que plana sobre les opcions que Sergi Roberto es coli en les rotacions com a migcampista de ple dret a l’onze del Barça. Al Camp Nou potser hi ha més ganes -per nostàlgia de creadors 'made in La Masia'- que records de cap gran actuació al mig del reusenc. L’argumentari de jugador tècnic, precís en espais curts i de tall organitzador que sempre es busca entre els culers no acaba de lligar amb l’actual Sergi Roberto, que genera més des de la conducció, la carrera i els espais que des del primer toc. Ara bé, la seva intel·ligència i velocitat tàctiques i la globalitat amb què llegeix el joc el fan més candidat que el brasiler o el portuguès. Li arribarà el moment. Però ara pesa més el que deixaria de donar a fora -des d’on està sent el migcampista que vol ser- que el que dona dins. Qüestió de combinacions.