"El coronavirus ens ha ensenyat que sense els altres no som res"

BarcelonaDurant els mesos de confinament Sergio Blanco no va escriure ni una línia. El dramaturg i director uruguaià instal·lat a París –creador d'èxits internacionals com Tebas Land (2012) i Ostia (2015)– va dedicar la quarantena a posar-se al dia amb les lectures que tenia pendents, però sense saber-ho també va estar gestant un text. "A vegades s'escriu sense escriure, sense saber que ho estàs fent. De sobte, durant el confinament, vaig començar a abocar al paper tot un seguit d'idees sobre el coronavirus", explica Blanco. Així va sorgir Covid-451, un text sobre la pandèmia que s'estrena aquest dilluns al Teatre Lliure dins el Festival Grec i que està protagonitzat per cinc treballadors sanitaris catalans.

Blanco és un dels grans autors de referència sobre l'autoficció teatral, un camp que el porta a ficcionar les pròpies vivències a l'escenari i que ha explorat profusament al llarg de la seva trajectòria. Amb Covid-451 el dramaturg fa un pas més: parteix d'ell mateix per reflectir les històries de cinc personatges hospitalaris. "Vaig escriure el text durant el desconfinament, però després vam fer un càsting per seleccionar els protagonistes i, a partir d'entrevistes sobre les seves vivències, vaig anar condimentant els personatges", diu el dramaturg. En l'obra, que prendrà la forma d'una lectura dramatitzada, hi participaran un metge, una infermera, un portalliteres, una treballadora social i una auxiliar de neteja de cinc hospitals catalans. Per a tots ells serà la primera vegada que trepitgen un escenari.

Covid-451 parla de com aquests treballadors "acompanyen un cos malalt i el restableixen" per reconèixer, a través del teatre, tots els que es van deixar la pell durant la pandèmia. "El coronavirus ens ha ensenyat que sense els altres no som res", afirma Blanco, que aquesta vegada diu que no ha fet autoficció sinó alterficció. "El més fascinant d'aquesta experiència ha sigut ficcionar la història dels altres. És un exercici que té un cert risc, perquè els cinc protagonistes s'entreguen a explicar les seves vivències. Però trobo que ho han fet amb coratge, elegància i dignitat", destaca el dramaturg, que no ha volgut retratar aquests treballadors només com uns herois. "Els superherois sempre m'han apassionat i apareixen sovint en les meves obres. Però en aquest cas, més que l'èpica, he buscat la poètica dels superherois", afegeix.

Tal com indica el títol, a Covid-451 hi ressona l'atmosfera de Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, una de les obres predilectes de Sergio Blanco. "No només em va impactar molt l'aspecte distòpic, sinó també el fet que no és una novel·la desbordada pel pessimisme, més aviat al contrari", indica el dramaturg. En escena ell ha procurat fer un exercici similar, pintar una situació absolutament crítica per a la humanitat però sense perdre l'esperança. "No ho dic des d'una mirada ingènua o naïf, sinó des de la convicció que hi ha algun cosa en l'ésser humà que no ens permetrà arribar a la destrucció", afirma. A banda de Covid-451, el dramaturg també representarà el 22 i el 23 de juliol al Grec la lectura Memento mori, que es va estrenar a la Sala Beckett a la tardor i va ser aclamada per la crítica.