De Sergio Gómez a Sergi Roberto

Periodista / I EscriptorEl dia que es va saber que el futbolista del planter Sergio Gómez, segon millor jugador de l’últim Mundial sub-17, marxava al Borussia Dortmund, el Barça va jugar contra l’Alabès amb només tres jugadors de la casa: Piqué, Iniesta i Messi. Una coincidència, ja que Busquets i Sergi Roberto també són titulars en aquest Barça.

La marxa de Sergio Gómez, de 17 anys, és l’última d’una sèrie de fugues que s’ha accentuat en els últims anys, i que de ben segur no es podrà aturar. Cada vegada és més difícil convèncer els futbolistes perquè es quedin a Barcelona, i en un futbol cada cop més globalitzat, marxar a l’estranger ja no és una aventura exòtica. És impossible competir amb equips que ofereixen molts més diners o garanteixen minuts al seu primer equip. Aquestes promeses no es poden fer aquí a tots els joves que, encara sent adolescents -i lluny del Camp Nou-, tenen titulars de diari molt sovint. Tots no hi caben al Barça. Però, tot i que l’èxode de talents no s’aturarà, el club ha de saber protegir-se dels cants de sirena que arriben d’Europa. S’ha de saber seduir aquests jugadors, molts cops enverinats per agents àvids de negoci, però molts altres cansats de veure com el camí cap al primer equip s’estreny cada dia més. La necessitat de mantenir el filial a Segona ha obligat el Barça a fer una gran inversió per portar-hi veterans que reforcin el grup, però també s’hi han portat joves d’indubtable talent captats per tot el planeta, que amb 18 o 20 anys difícilment aprendran el que és el joc Barça. Estrelles brasileres o canadenques que empenyen el Sergio Gómez de torn a prendre una decisió complicada.

És evident que el Barça no pot sobreviure només amb el planter. I que el jugador ha de voler quedar-se (Sergi Roberto). I que a Neymar se l’ha de suplir amb un crac. Però La Masia no només significa preservar un estil i una identitat, també és la garantia per sobreviure i no ser el PSG de torn. El millor Barça de la història el van fer els de casa: hi havia talent i s’hi va creure.