Objectiu: la Lluna (i Mart)

BarcelonaLa cursa espacial es reactiva i els astres es conjuren per tornar a enviar persones als cossos celestes, amb parada preferent a la Lluna i Mart. Les sèries reflecteixen aquest renovat interès per explorar el cosmos. Superada -fins a cert punt- la política de blocs, els plans per ampliar les fronteres del viatge humà passen ara per una cooperació internacional que algunes de les ficcions (o ciència-ficcions) actuals han recollit també. Fem una passejada per algunes de les sèries que han transportat l’espectador, al llarg de la història, a la infinitat de l’Univers.

‘Elegidos para la gloria’

Una reconstrucció fidedigna dels primers dies de l’astronàutica

Disney+ ha estrenat aquesta setmana una de les apostes més ambicioses pel que fa a la divulgació de la història de l’astronàutica. Elegidos para la gloria, que arriba amb el segell de National Geographic, és la versió televisiva de la pel·lícula dirigida per Philip Kaufman l’any 1983, que al mateix temps era l’adaptació de la novel·la Lo que hay que tener, escrita per Tom Wolfe. S’hi explica la història dels anomenats Mercury Seven, els primers pilots d’avió que van rebre l’encàrrec de comandar una nau espacial.

L’èmfasi, en aquest cas, no és en les derivades filosòfiques del fet d’alliberar-se de la gravetat de l’atmosfera, ni en els aspectes tècnics que van permetre volar fins a la Lluna. Aquí es tracta d’analitzar la figura d’aquests superhomes, que van ser prou valents, o prou inconscients, per pujar a una nau plena de combustible i deixar que els encenguessin la metxa amb ells a dins. Al capdavall, si per fer la selecció havien triat pilots de prova -els que posaven al límit els avions més avançats- era per alguna cosa.

La rivalitat, les ànsies de fama, les tensions internes i els somnis de glòria són els elements que els creadors de la sèrie han posat a la graella. Patrick J. Adams, Jake McDorman i Colin O’Donoghue protagonitzen una sèrie que compta amb Leonardo DiCaprio entre els productors.

A la presentació oficial, l’astronauta Michael López-Alegría -que va conèixer alguns dels membres dels Mercury Seven- va certificar la veracitat de les escenes en què s’explica quines proves físiques i psicològiques extremes havien de superar els aspirants a astronauta, al principi de la cursa espacial. El pilot, que és el segon amb més hores d’activitat extravehicular del món, explicava que avui ja no es busquen uns perfils tan competitius, sinó que es valora més la capacitat de treball en equip.

‘The astronauts wives club’

I mentre els homes s’emportaven la glòria...

La cara B de la nova Elegidos para la gloria és aquesta sèrie que explica la vida de les dones dels primers astronautes, els Mercury Seven, tal com se’ls va anomenar. Estrenada el 2015 a l’ABC, estava pensada com a sèrie antològica molt centrada en capturar l’esperit social de l’època, en aquell cas la transició entre els anys 50 i 60, no gaire allunyats, doncs, del paradigma Mad men. Si haguessin obtingut la renovació, els creadors havien suggerit que podien explorar també la vida de les dones dels soldats de la Segona Guerra Mundial, o les dones dels taurons de Wall Street dels anys 80.

‘Away’

La humanitat es marca Mart com a pròxima frontera

La cursa per arribar a Mart torna a apel·lar a l’emoció de fa cinquanta anys per trepitjar la Lluna, així que unes quantes sèries especulen com es podria fer aquest viatge d’uns quants centenars de milions de quilòmetres. A Away, que va arribar aquest setembre a Netflix, s’explica aquesta missió en forma d’utòpica missió internacional. L’astronauta nord-americana que interpreta Hilary Swank és la comandant de l’expedició i la sèrie posa l’accent editorial en la necessitat de treballar en equip per aconseguir el que sembla impossible. Tot i que es tracta d’una ficció, els creadors es van inspirar en un article d’ Esquire en què es narrava la preparació de l’astronauta Scott Kelly per a una expedició de tot un any a bord de l’Estació Espacial Internacional.

‘The First’

Una missió a Mart que només va sobreviure una temporada

Després de firmar un dels millors drames polítics amb House of cards, Beau Willimon va voler atacar també la qüestió d’arribar a Mart. Sean Penn encapçalava un càsting en què també hi havia Natascha McElhone, LisaGay Hamilton i Hannah Ware. Coproduïda per Hulu i Channel 4, es va cancel·lar després de només una temporada.

‘For all mankind’

Una història alternativa en què la guerra de blocs encara perdura

¿I si la cursa espacial entre els Estats Units i l’URSS no s’hagués acabat encara? És la premissa que explora Apple TV+ a For all mankind i que, malgrat la coincidència de títol, no és la versió televisiva del (molt recomanable) film del mateix nom. A la realitat alternativa de la sèrie, Rússia ha enviat el primer home a la Lluna, així que els Estats Units -amb la moral tocada- intenten fer-hi volar la primera dona i també representants de minories tradicionalment excloses els primers anys de les expedicions a l’espai. Tot i ser una distopia i centrar-se en l’astronauta inventat Edward Baldwyn, també hi apareixen els tripulants reals de l’Apol·lo 11 Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins. La sèrie va debutar el novembre del 2019 i té el vistiplau de la plataforma per fer-ne una segona temporada.

‘Perdidos en el espacio’

El precedent imperdible que va marcar el camí als anys 60

Irwin Allen, un dels mestres del cinema de monstres i desastres, va crear aquesta sèrie prèvia a l’arribada de l’home a la Lluna en què s’exploren -en to simpàtic i vestits espacials tipus pijames de color pastel- les aventures de la família Robinson, uns pioners de la colonització de l’espai. Inspirada en una novel·la del 1812, va tenir 83 episodis entre el 1965 i el 1968, just els anys previs del primer allunatge tripulat. Alguns dels ninots que Allen feia servir als seus catastròfics films van aparèixer en aquesta sèrie d’aventures entranyable i familiar, de la qual es va fer un discret reboot el 2018.

‘Thunderbirds’

La resposta britànica a la cultura pop espacial

El Regne Unit també té la seva sèrie pop seixantera, en aquest cas amb aquesta animació pionera en l’ús de titelles animats que ha generat un culte i múltiples imitacions posteriors. Creada per Gerry i Sylvia Anderson, es va emetre entre el 1964 i el 1966. Ambientada el 2060, un exastronauta i els seus cinc fills creen una organització de salvament que opera per terra, mar, aire i espai. La combinació d’efectes especials, música i estètica va acabar confegint un producte molt identificable, dels que van crear tendència i encara ara es reivindiquen implícitament o explícitament.

‘Extant’

Un ‘thriller’ sufocant amb el segell de Steven Spielberg

Halle Berry torna de l’espai, després de tretze mesos en òrbita, amb un embaràs que la ciència no pot explicar. Estava realment sola a l’espai? En joc hi ha també un nen androide, dissenyat pel seu marit, per substituir el fill que no podien tenir. Steven Spielberg va produir aquesta sèrie -de manera que és inevitable pensar en Intel·ligència artificial - emesa en dues temporades entre el 2014 i el 2015 a la CBS i posteriorment a La Sexta.

‘From the Earth to the Moon’

El document més detallat sobre l’arribada de l’home a la Lluna

Ron Howard, Brian Grazer i Tom Hanks van produir a finals dels 90 els dotze capítols d’una sèrie que tenia com a reclam ser la que explicava la conquesta de la Lluna amb més precisió històrica i tècnica. Ho feia, a més, amb un desplegament d’efectes especials inèdit per a la televisió de l’època.

‘Astronauts’

L’espai és infinit, i les opcions per fer-ne comèdia, també

Entre el 1981 i el 1983, la trencadora Channel 4 va voler ambientar una sitcom a l’espai. El resultat va ser Astronauts, que seguia tres pobres infeliços que acaben en una estació espacial durant sis mesos, acompanyats primer d’un gos, uns quants ratolins i insectes. El seu contacte a la Terra era un americà, la qual cosa permetia uns quants gags sobre la diferència de cultures. La resta, explorar tot l’humor possible derivat del confinament claustrofòbic al qual estaven sotmesos els protagonistes.

‘Avenue 5’

Ianucci parodia sobre el que ens fa humans (i el que no)

Mentre esperem que anar a la Lluna sigui una destinació tan assequible com visitar Marina d’Or, de moment és un plaer que s’intueix reservat per a una elit. Armando Ianucci, el creador de Veep, agafa la premissa d’un creuer espacial per rodar una sàtira protagonitzada per Hugh Laurie, el capità d’una nau que es desvia d’òrbita. Això fa que el viatge, en comptes de vuit setmanes, s’allargui tres anys. Tenint en compte que les provisions s’havien ajustat al temps previst, mantenir l’ordre i la calma serà una tasca complicada. La HBO l’ha renovat per a una segona temporada, tot i que les crítiques no han sigut gaire benèvoles.

‘Mars One’

Un intent de ‘reality’ que va acabar amb sospita de frau

Tot i que no es va arribar a convertir en realitat, val la pena esmentar aquest projecte sorgit el 2012 i que es postulava per enviar els primers humans a Mart, de manera permanent. La idea era finançar l’expedició amb inversors i venent-ne els drets d’emissió. Fins i tot es van fer rondes de càstings (en què s’empenyia els candidats a pagar si volien millorar la seva posició). Totes les sospites es van acabar confirmant el 2019: aquella missió era considerada suïcida per l’establishment aeronàutic i l’empresa va fer fallida enmig d’acusacions d’estafa.

‘Astronauts: do you have what it takes?’

El Regne Unit busca (teòrics) candidats per ser astronauta

Si hi ha talents sobre ballar, cantar, fer de model o cuinar, ¿per què no n’hi ha sobre ser astronauta? La BBC2 va posar a prova la vocació d’uns quants aspirants amb aquest concurs que emulava les proves de selecció reals que es fan a l’Agència Europea de l’Espai. Un dels reptes, per exemple, consistia en pilotar un helicòpter després d’haver rebut tan sols uns quants minuts de formació. Altres tests són menys arriscats físicament, com ara recordar una sèrie de nombres aleatoris pronunciats un sol cop.