82 anys sense portar flors al pare: la recerca en solitari de la família Dordal

TorellóLa Josefa Dordal, de 88 anys, ha estat enfadada durant molt de temps. La tristor va començar un dia d’abril del 1938. Aleshores ella tenia sis anys, i recorda un passadís i un pare que la va abraçar fort i li va fer molts i molts petons abans d’acomiadar-se. El pare no va tornar i ella es va sentir abandonada perquè es va quedar sola amb la mare i l’àvia, van passar gana, i no va poder fer el que més desitjava: estudiar. “Com més gran em feia, més em feria el record, perquè el vaig trobar molt a faltar. Era un home molt intel·ligent –explica la Josefa–. No entenia per què m’havia deixat per anar a la guerra. La mare va haver de lluitar molt per donar-me menjar”. Després van venir molts anys de silenci i ningú va parlar mai més d’aquell pare.

Ara, 82 anys després, part d’aquell dolor s’ha esvaït i el pare ja no és només un rostre en una vella fotografia. El Jaume Dordal Masoliver té una història i un lloc on la Josefa i els seus fills, nets i besnets han volgut fer el dol: el pont de Seròs, al Baix Segre. Ha sigut la filla de la Josefa, la Dolors Ferrés, la que ha anat reconstruint la vida de l’avi, des de la seva infància fins a la seva mort a la Guerra Civil. “L’àvia no em va parlar mai del seu marit, era com si no hagués existit mai”, diu Ferrés, que mostra l’únic que conserven de l’avi, una petita llibreta de tapes dures, amb una lletra llarga i pulcre, on Dordal explica com hauria de gestionar-se una fàbrica i on va dibuixar, amb força talent, homes i dones. La Josefa diu que el seu pare sempre anava amb un llapis i un paper a la mà.

La recerca de la Dolors Ferrés va començar fa dos anys a la sala de diàlisi de l’Hospital de Vic, on ella treballa com a infermera. Un pacient, aficionat a la història, la va animar a buscar l’avi desaparegut i es va oferir a ajudar-la. La Dolors tan sols tenia la fotografia on apareix el seu avi amb un uniforme i una insígnia dels Guàrdies d’Assalt. “Va marxar quan tenia 35 anys i creiem que es va fer voluntari de la Guàrdia d’Assalt per evitar anar al front. Quan vaig començar no en sabia res, tan sols el que sempre m’havia dit la mare, que havia mort en un pont”.

A l’Arxiu Comarcal de Vic van localitzar la partida de naixement de l’avi i, a partir d’aquí, van reconstruir part de la seva infància: havia nascut a les Masies de Voltregà (Osona) i, de petit, amb els pares i els germans, havien anat a viure i treballar a la Colònia Llaudet, a Sant Joan de les Abadesses. El 1925, quan hi havia la dictadura de Primo de Rivera, va fer la mili al Marroc. “Vaig escriure als arxius d’Àvila, Guadalajara i Salamanca buscant més informació, i després de dos mesos de tràmits, des de Salamanca, em van enviar un document. La meva sorpresa va ser que no només em donaven informació de l'avi, sinó també del seu germà, l’Arcadi”, diu Ferrés.

Els papers de Salamanca deien que Jaume Dordal formava part del 23è Grup dels Guàrdies d’Assalt i que el seu germà havia estat al camp de concentració de Miranda de Ebro: “El tiet fa deu anys que va morir i mai ens havia dit que havia estat en un camp de concentració, només ens havia explicat que a la guerra ho havia passat molt malament”, relata Ferrés. Des de Salamanca també els van enviar un paper, amb el segell del PSUC, en què apareix un llistat de deu noms, entre els quals el de Jaume Dordal. El paper està firmat a la Seu d’Urgell el 8 d’octubre del 1938. Ferrés va anar amb la seva mare a la Seu d’Urgell per si trobava més documentació, ja que tot indicava que segurament al seu avi l’havien enviat a la Seu l’octubre del 1938 per buscar possibles desertors que intentaven fugir. “Ens van ajudar molt, però no vaig trobar res ni als arxius ni als cementiris ni als hospitals –diu Ferrés–. Tan sols el nom d’un dels seus companys del 23è Grup d’Assalt al registre del cementiri de la Seu”. L'historiador Pol Galitó també ha localitzat un document, qualificat com a secret, del 12 d'octubre del 1938, on s'especifica que s'ha d'enviar el 23è Grup d'Assalt a la Seu d'Urgell per localitzar desertors i emboscats.

A partir d'aquí no hi ha papers que donin més pistes. Ferrés creu, com li va dir un historiador local, que el novembre podrien haver enviat l'avi a combatre a Seròs i Aitona, on els republicans van enfrontar-se als franquistes del 6 al 20 de novembre amb la intenció de baixar la pressió que hi havia a la Batalla de l’Ebre. “Creien que els franquistes enviarien tropes a Seròs i això podria ajudar els republicans que lluitaven a l’Ebre”, explica Galitó. El bàndol rebel mai va derivar més soldats a Seròs, però igualment hi van caure molts homes. A l’entorn del pont hi ha fosses i soldats enterrats, però al llarg dels anys les terres s’han fet servir per cultivar i moltes restes han desaparegut.

Cap document ni cap escrit dona proves que Jaume Dordal morís al Baix Segre. No és gens fàcil trobar els morts de la Guerra Civil. Han sigut més de 80 anys de silenci. A més, molts documents es van destruir o van desaparèixer. Es calcula que tan sols es podran trobar entre el 10% i el 20% de les víctimes de la guerra a tot Espanya. Tanmateix, la Dolors continuarà investigant i estirarà qualsevol fil que trobi. Potser mai arriben a saber exactament on va ser enterrat Jaume Dordal o quin va ser el seu final, però ara saben qui va ser i se n'han pogut acomiadar al pont Francesc Macià de Seròs, que va ser inaugurat el 1932 i que ha sobreviscut fins ara. "La mare sempre deia que el seu pare havia mort en un pont i allà, amb nets i besnets, li vam dir adeu i hi vam portar un ram de flors. Volia que la meva família conegués aquesta història perquè potser d'aquí vint anys ni jo ni la mare hi serem". A tocar del pont hi ha un monòlit on s’hi llegeix: “Cap de pont de Seròs. 1938. Calia tant sacrifici?”