Set raons per honorar Ngugi wa Thiong’o

El text que segueix és la semblança de l'escriptor kenyà Ngugi wa Thiong'o que Carles Torner ha escrit per a l'acte d'entrega del Premi Internacional Catalunya, el lliurament del qual podrà seguir-se demà dijous a les 19 h pel canal 33.

Estimat Ngugi wa Thiong’o, estic tan content que rebis avui el Premi Internacional Catalunya! I ho estic moltes raons. Te’n diré set.

D’entrada, estic content i molt agraït per la teva decisió després que el govern de Kènia et tanqués sense judici a la presó d’alta seguretat de Kamiti, on t’hi vas passar tot l’any 1978. Fa més de quaranta anys d’aquella decisió que tant ens ha ajudat a tots. A la cel·la, escrivies notes en paper de vàter perquè no tenies res més on escriure. T’havien empresonat per una obra de teatre que es titulava Em casaré quan vulgui!, però sobretot t’havien empresonat perquè treballaves amb una companyia d’obrers i camperols i fèieu teatre en la llengua de la teva gent, el kikuiu. I això era revolucionari. De sobte, quan portaves setmanes detingut, sol a la cel·la número 16, damunt del paper de vàter vas escriure: "Una novel·la. Això és el que he de fer. En kikuiu. Seria divertit escriure una novel·la en la llengua per la qual he vingut a parar aquí. Sí. Passar-m’ho bé, lluitar i fugir, tot alhora". Vas resistir tot creant el teu univers literari, i fent-ho en una llengua perseguida. Aquella decisió d’escriure novel·la en kikuiu va donar nova vida a la teva obra i et va fer un autor literari de talla universal, que tots esperem que el premi Nobel reconegui molt aviat.

Estic content i agraït perquè gràcies a aquella decisió d’escriure en kikuiu, vas escriure anys després el llibre Descolonitzar la ment. Hi fas una crida a tots els escriptors africans perquè deixin enrere les llengües colonials i escriguin cadascú en la llengua de la seva comunitat, i també ens fas a tots nosaltres, lectors teus, una crida a descolonitzar el nostre pensament i extirpar-ne la idea que hi ha llengües superiors a d’altres.

Estic content i agraït perquè vas venir a Barcelona el 1996, convidat pel PEN International i el PEN Català, pel CIEMEN i Linguapax, vas treballar amb tots nosaltres, vas participar en els debats amb dos-cents delegats del món sencer i junts vam escriure i vam proclamar la Declaració Universal de Drets Lingüístics, un document molt important per a la Unesco, per a Catalunya i per a totes les organitzacions internacionals que lluitem per la igualtat de les llengües.

Estic content i agraït per la teva generositat. Des que la repressió et va forçar a exiliar-te fora de Kènia no has deixat mai de ser generós, de fer-nos costat, al PEN Català i al PEN Internacional, a l’hora d’acollir escriptors a l’exili mitjançant la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi (International Cities of Refuge Network), de la qual Barcelona forma part. A tu, que ets vicepresident del PEN Internacional, t’agradarà molt sentir aquest vespre el poeta amazic Salem Zenia, un bon amic, membre actiu de la xarxa d’escriptors exiliats i català d’adopció.

Estic content i agraït per la teva defensa enamorada de la traducció. Sempre ho has dit: per a les cultures, per a totes les persones, per als escriptors, la traducció és l’oxigen que ens permet respirar. I la traducció t’ha correspost, perquè crec que deus ser l’únic escriptor de tot el món que pot dir que un dels seus relats, La revolució vertical, escrit en kikuiu, ha estat traduït a 94 llengües. Noranta-quatre. Ho vaig comprovar ahir mateix al web de Jalada, perquè el nombre de traduccions no para de créixer. I nosaltres, catalans, celebrem que tinguis una editora com la Laura Huerga de Raig Verd, que és una buscadora de perles, i uns magnífics traductors que han anat publicant un rere l’altre els teus llibres i fan que la teva obra parli íntimament amb nosaltres en llengua catalana.

La sisena raó és la teva resistència alhora tan íntima i tan intel·ligent. A la presó no et deixaves posar les cadenes. A la literatura no et vas deixar encadenar la llengua. A l’exili has promogut la traducció dels clàssics i has construït una estratègia que és i serà clau per al futur de la cultura en llengua kikuiu. Al PEN has participat en una xarxa internacional de defensa dels drets lingüístics al costat dels amazics, els maoris, els bambara, els kurds, els maies, els xhosa, els tàmils, els tibetans... A la presó, amb la teva íntima decisió d’escriure sempre en kikuiu vas esdevenir un testimoni del futur: un futur de llibertat per a les llengües, un futur de respecte i d’igualtat. Un futur que tots podem conèixer gràcies a testimonis com tu.

M’aturaré en una última raó per estar-te agraït, que és l’amistat. Ngugi wa Thiong’o, ets un bon amic de Catalunya. Un amic d’una fidelitat extrema. No et canses mai de venir al nostre país a compartir amb nosaltres la teva literatura i les teves revolucions. Celebrem doncs el premi d’avui perquè és sempre una alegria oferir un premi als bons amics.