20/9: L’abús

TINC LA SENSACIÓ d’haver llegit les darreres setmanes un nombre excepcionalment alt de notícies referides a violències o maltractaments contra nens o contra persones grans, els dos segments més explícitament vulnerables de la societat. És possible que aquesta acumulació sigui un miratge i que això hagi passat sempre en termes similars i ara se sàpiga o ens hi fixem més. Si és així, poca cosa a dir, més enllà de la repugnància profunda davant de cadascun d’aquests casos. Però si realment hi ha més casos, si ens trobem amb més exemples d’abús de la força contra els més febles, tindríem un problema molt greu. Voldria dir que el caos i la por de la pandèmia i la tensió social provocada per la crisi econòmica que se’n deriva dilueixen un dels fonaments bàsics del pacte social que ha de garantir la convivència humana: la compassió amb els febles, la seva protecció davant de l’abús de la força, és el principi sobre el qual descansa tota idea de civilització, tota llei moral que s’enfronti a la llei de la selva on el més fort esclafa el més feble. Una societat que no protegeixi els més vulnerables contra l’abús de la força no és una societat. Perquè li falla un dels principis mínims del que ha de ser una societat humana. La llavor de la humanitat.