Setién un any més
Un cruyffista convers com Quique Setién no ha pogut posar en pràctica la seva filosofia futbolística a la suposada casa de Cruyff. Tret d’un completíssim partit contra el Vila-real i que per moments l’equip ha intentat recuperar la pressió avançada, el Barça de Setién segueix patint els mateixos mals que tenia amb Valverde i és un conjunt monòton i irregular. La radicalitat que s’intuïa en Setién –fonamentada en el seu discurs i les seves experiències en banquetes menys genuïnes que la del Camp Nou– s’ha diluït molt aviat.
Fins al punt que durant aquests últims mesos ha quedat clar que una cosa és encadenar verbs grandiloqüents des de fora, el decàleg d’intencions que va desplegar a l’arribar, i una altra la realitat que Setién s’ha trobat al vestidor del Camp Nou. Ja sigui perquè l’equip no dona per més –Piqué i Ter Stegen són ara mateix els millors– o perquè Setién és més marxista que cruyffista –“Aquests són els meus principis, però si no li agraden en tinc uns altres”–, aquest Barça no s’ha assemblat gens al que tothom esperava amb el canvi de tècnic. Aquell aire fresc que es va pregonar als quatre vents, juntament amb un retorn a les essències perdudes, no s’ha intuït per enlloc. I encara sort que en les últimes jornades, quan començàvem a oblidar-nos que hi havia un futbolista que es deia Ansu Fati, desaparegut del mapa d’un dia per l’altre, Setién ha sigut valent donant minuts a Riqui Puig i Ronald Araújo, en aquest segon cas per imperiosa necessitat, fruit de les decisions de la direcció esportiva a l’hora de confeccionar la plantilla.
Ara bé, tot i la decepció del que hem vist fins ara, Setién ha de ser l’entrenador del Barça la temporada que ve. Ningú es mereix ser cessat del càrrec al cap de pocs mesos i menys en una temporada tan atípica com aquesta. De la mateixa manera que tampoc s’ho mereixia Ernesto Valverde. Les divergències amb alguns dels futbolistes importants del grup s’han de poder reconduir i Setién ha de poder agafar l’equip des del començament de temporada, incidint en la presa de decisions per dibuixar la futura plantilla, tenint veu a l’hora de modular el pes que han de tenir els joves talents, tant els del planter com els nous fitxatges –Pedri i Trincao–, sense les rèmores que el tècnic arrossega i que no se li poden imputar. Així doncs, en l’última temporada de Josep Maria Bartomeu com a president del Barça, l’entrenador –tot esperant Xavi– ha de ser Setién. Un Setién valent que ens demostri que és més cruyffista que marxista.
