"Deixa un futur millor", el pròleg de Quique Setién a una nova edició de 'Relats solidaris'

BarcelonaLa iniciativa Relats solidaris de l'esport arriba aquest any a la seva edició número 16 amb una edició especial en què la fotografia ocuparà un espai central, en lloc dels tradicionals textos, per retre homenatge als fotògrafs Ferran Zueras, Carlos Pérez de Rozas, Miguel Moreno i Francesc Casals. El llibre, impulsat per periodistes esportius amb la idea de recaptar fons per a lluites benèfiques, es posarà a la venda aquest maig a les botigues d'El Corte Inglés.

Enguany, tots els beneficis es destinen a l'associació Pallapupes, de pallassos d'hospital. Per aquest motiu Quique Setién, que protagonitza la portada i escriu el pròleg, apareix a la imatge de la primera pàgina lluint un nas vermell de pallasso, en una imatge de Jordi Cotrina similar a la de Guardiola fa uns anys, quan va ser el padrí del llibre l'any en que s'ajudava Pallassos Sense Fronteres. El pròleg del tècnic del Barça s'ha fet públic just el dia que compleix 100 dies com a entrenador del Barça.

Deixa un futur millor

"Em vaig posar diversos dies davant de l'ordinador per intentar escriure alguna cosa apropiada per a aquest pròleg, però el meu cap només donava per pensar en l'alineació de Mallorca i també contra el Nàpols. El futbol ho era tot fins que les notícies sobre la pandèmia de coronavirus van acabar de cop amb els dubtes i la realitat ens va recloure a casa una mica angoixats.

I ara què passarà? En només dos dies ens hem vist tots obligats a canviar de vida dràsticament sense saber amb exactitud el temps que estarem així. Aïllats entre quatre parets, això sí, amb internet i Netflix mitigant les hores mortes, un es pregunta per les desenes de milers de persones que, sense disposar d'aquests privilegis, estan passant per això i coses pitjors cada dia arreu del món, i que per a quantes de les més properes seran els seus últims dies.

Crec que no hi ha hagut un moment millor en la meva vida per fer una profunda reflexió que aquest que estem vivint. Sabem que només ens preocupem si sentim el dolor en carn pròpia o el patim a prop, com ara. Tota la resta dura molt poc.

La humanitat ha anat avançant a un ritme vertiginós, s'ha progressat més en els últims 100 anys que en tots els anteriors des que ens vam posar drets. L'esperança de vida augmenta i també hi ha menys persones que passen gana gràcies a aquest progrés i la solidaritat de persones que dediquen la seva vida a fer millor la dels altres. Però fa 102 anys la grip espanyola va deixar 50 milions de morts i cada any en moren molts milions més per malalties que no s'acaben d'erradicar i altres noves que apareixen, com aquesta que estem patint.

Aquesta meravellosa invitació a formar part d'aquest consolidat projecte solidari arriba en el moment precís, primer perquè m'ha remogut la consciència des del moment que vaig començar a llegir tots els pròlegs que m'han precedit i també perquè ens recorda el que som realment i el poc temps que estarem per aquí.

Encara queden al món molts punts de conflicte en els quals conservar la vida és una utopia en mans del destí. Quan tornem al carrer amb les nostres tasques quotidianes confio que alguna cosa hàgim après. No podrem canviar el món individualment, però sí que ens podem comprometre cadascun a canviar el que tenim més a prop amb petits gestos que contribueixin a millorar la vida dels que ens envolten.

Al futbol, que va ocupar la major part de la meva vida i em va donar tot el que tinc i tot el que soc, sempre li estaré agraït. Soc conscient de les concessions que em va atorgar la vida i de la protecció que m'ofereixen els que m'envolten, a la qual no poden ni podran accedir milions de persones. A partir d'ara assumeixo la responsabilitat del meu càrrec públic com a altaveu per evitar la crispació i les tensions que ens envolten cada dia i poder ser una mica més feliços.

I per a això necessitem que no hi hagi ni un sol pallasso trist. Aquests nens que ocuparan el nostre lloc recordaran la resta de les seves vides cadascun dels vostres somriures. I no hi ha cap motiu ni estímul millor que el somriure d'un nen per deixar un futur millor".