La lliçó d’Angela Merkel en l’inici de l’era del diàleg

La setmana política consagra l’entrada en el paradigma del diàleg (veurem quant dura) entre Catalunya i Espanya malgrat els escarafalls de la dreta i l’escepticisme de l’independentisme. La dreta, per cert, continua immersa en el seu procés de reordenació mentre a JxCat totes les famílies esperen que Puigdemont mogui peça i comenci, ara sí, la batalla final.

Un dels que poden estar més contents de la visita de Pedro Sánchez a Catalunya és Iván Redondo, assenyalat com el cervell de l’operació i també protagonista involuntari de la trobada per haver acotat el cap davant del president Torra, en una salutació que recordava la que Josep Piqué va dispensar a George Bush fill quan era ministre d’Exteriors. A la Moncloa hi havia el temor que es repetís un episodi com el de l’Hospital de Sant Pau l’octubre passat, quan Sánchez va ser escridassat pel personal sanitari del centre, o que aparegués alguna ponsètia inesperada. Tot va anar segons el guió previst. On també respiren tranquils, encara que no ho diguin, és a ERC, ja que finalment han aconseguit arrossegar Torra al seu terreny, el del diàleg i la negociació. La primera bola de partit s’ha salvat, però d’aquí a les eleccions n’hi haurà moltes més.

Un dels factors que estan facilitant els inicis del nou govern espanyol és el discurs radicalitzat de PP i Cs, que continuen pensant que la millor manera de competir amb Vox és copiant els seus postulats. Precisament, aquesta setmana Angela Merkel ha deixat clar com considera que s’ha de tractar l’extrema dreta a Europa forçant la dimissió del president de Turíngia, un liberal que havia arribat al poder amb els vots de la CDU i d’Alternativa per a Alemanya. La tòtem del conservadorisme europeu ha donat una lliçó als seus col·legues espanyols, que mantenen els seus pactes amb l’extrema dreta a Madrid, Andalusia o Múrcia. La possible aliança de PP i Cs a Catalunya, el País Basc i Galícia, a més, encara pot acabar beneficiant Vox, molt actiu aquesta setmana per rendibilitzar el malestar del camp espanyol. Al Parlament ja es fan a la idea que la pròxima legislatura hi haurà diputats -i no un o dos- de Vox.

Mentre l’eix central de la política espanyola passa per Madrid i Barcelona, al nord el lehendakari Urkullu juga les seves cartes per intentar blindar el poder del PNB avançant les eleccions a l’abril. Justament la setmana va començar a l’ARA amb una entrevista a Marta Pascal en què afirmava que trobaven a faltar un PNB a Catalunya i demanava perdó per la manera com es va posar fi a CDC. I és precisament a JxCat, hereva de l’espai postconvergent, on la temperatura anirà en augment les pròximes setmanes a l’espera que Carles Puigdemont doni el tret de sortida al procés de reordenació interna i assenyali el seu candidat efectiu. En aquest cas, el nom serà el missatge.

Ens ha arribat

L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) va tenir un paper rellevant en el camí cap al referèndum del 2017 juntament amb Òmnium i l’ANC. Ara, però, ha quedat exclosa de les últimes cimeres -la més recent al gener- i fonts de l’entitat ho atribueixen a un veto de l’Assemblea, que prefereix que no hi sigui, ja que la formen alcaldes i, per tant, membres de partits polítics.

Serà notícia

Inici del diàleg i pressupostos. Són les dues qüestions pendents en la recta final de la legislatura i aquesta setmana vinent tornaran a marcar l’actualitat. Dimarts els comptes del 2020 superaran el debat de totalitat i de forma imminent el president Quim Torra convocarà els partits independentistes per intentar dissenyar una estratègia unitària de cara a l’inici de la taula de diàleg amb l’Estat.

El detall

La visita dijous al Parlament del socialista letó Boriss Cilevics -ponent de l’informe del Consell d’Europa sobre polítics empresonats a Espanya i Turquia- va obrir una pugna entre partits per fer-li arribar la seva versió dels fets del 2017. El PP va ser el més interessat en recordar-li la vulneració dels drets de l’oposició, mentre els independentistes es van centrar en la repressió de l’Estat.