La setmana dels tres clàssics
La setmana que aquest dilluns comença tindrà tres clàssics, i això no és poca cosa. Només el primer serà decisiu, però els tres partits posaran a prova moltes coses perquè arriben en un ambient de tensió que recorda el que es va viure en temps de Mourinho, ara reconvertit en hater televisiu. Els tres enfrontaments -dos de futbol i un de bàsquet- avaluaran els equips, però també els directius, els aficionats, els periodistes i els àrbitres. La situació política no hi ajuda i l’esport té les de perdre en uns dies que tots plegats parlarem més de polèmiques que de tàctiques.
Després de deixar-se remuntar 17 punts a la final de la Copa del Rei de bàsquet, el Madrid no va pair bé la derrota. Les dues errades de Juan Carlos García González i Miguel Ángel Pérez Pérez van ser greus, però això s’hauria de poder dir sense faltar a la seva professionalitat. Primer no van veure el mastegot d’Anthony Randolph a Chris Singleton i després es van precipitar consultant l’última acció a l’ instant replay. Els àrbitres van revisionar les imatges amb una idea predefinida del que havia passat i no van tenir en compte altres possibilitats, com que la pilota hagués tocat la cistella. Ningú lamenta més l’errada que ells. El club blanc té dret a sentir-se perjudicat i a enfadar-se, però el circ que va muntar després no té res a veure amb el partit jugat al WiZink Center sinó que es tracta de l’inici d’una negociació que acabarà amb un nou director d’arbitratge de l’ACB i, possiblement, amb un nou sistema de competició. La roda de premsa de Juan Carlos Sánchez, les amenaces d’abandonar la competició i les paraules de Pablo Laso assegurant que no es tracta d’una errada humana marquen el punt de partida del Madrid.
El club que presideix Florentino Pérez s’hi juga molt en tan sols quatre dies. Tot i l’ensopegada de la Copa del Rei, l’equip de bàsquet rutlla bé, però la situació del conjunt de futbol és més delicada i ja fa dies que a la capital espanyola es parla massa de calendaris, VARs i altres excuses de mal pagador. Tres Champions consecutives (quatre en cinc anys) haurien de ser un aval per viure amb tranquil·litat, però l’autopressió és immensa. El Madrid, que marca l’agenda mediàtica com poques entitats esportives al món, porta dies utilitzant tots els altaveus habituals per posar en dubte la feina de qualsevol persona que pugui influir en els seus resultats. I això, a banda de ser esgotador, és molt perillós.