La setmana gran d’Android

Gairebé vuit de cada 10 smartphones en funcionament al món a finals del mes passat feien servir Android, el sistema operatiu mòbil de Google. Aquesta omnipresència, que fa poques setmanes va servir a la Comissió Europea per justificar una enorme multa al gegant d’internet, és de tot menys homogènia: quan es parla d’Android s’inclouen en realitat moltíssimes variants. Des de l’AOSP de codi obert, no vinculat als serveis de Google i que empreses com Amazon fan servir com a base del seu software, fins als diversos Android comercials de Google: a més d’Android Wear per a rellotges, Android TV per a televisors i Android Auto per a cotxes, hi ha l’Android Go per a telèfons barats i poc potents, l’Android One no personalitzable que marques com Xiaomi, BQ i Nokia inclouen en els models de gamma mitjana, i sobretot l’Android complet que Google fa servir sense modificacions en els telèfons de la seva marca pròpia Pixel mentre Samsung, Huawei i altres marques el tunegen a la seva conveniència.

El panorama es complica encara més quan es consideren les múltiples versions d’Android en ús, anomenades distribucions: només el 12% dels dispositius en funcionament fan servir la més recent, Android 8 Oreo, publicada fa poc menys d’un any; més del 30% encara funcionen amb Android 7 Nougat, del 2016; un 23% tenen Android 6 Marshmallow, del 2015; un 20%, Android 5 Lollipop, del 2014; fins i tot hi ha un 9% de telèfons amb Android 4.4 KitKat, de l’any 2013. Només cal comparar aquesta fragmentació amb el 81% dels iPhones i iPads que ja funcionen amb la versió més recent d’iOS, l’11 del 2017, per fer-se una idea de la magnitud de la tragèdia per als creadors d’aplicacions Android que han de tenir en compte una quantitat inabastable de variacions possibles.

Arriba Android 9

Tot i això, Google segueix renovant Android. Dimarts passat va començar a distribuir la nova versió 9 d’Android, batejada com a Pie (pastís) seguint el costum dels noms de llaminadures. Fins ara només han rebut l’actualització els telèfons Pixel, alguns Nokia 7 Plus i l’Essential Phone creat per Andy Rubin, el fundador d’Android; aviat hauria d’arribar també a alguns models de OnePlus, Vivo, Sony, Xiaomi, Nokia, BQ i HTC. La resta de telèfons compatibles, inclosos els de Samsung, Huawei i LG, hauran d’esperar fins passada la tardor.

Les dues novetats més visibles d’Android 9 són la compatibilitat de sèrie amb la pestanya superior de la pantalla on hi ha la càmera, l’auricular i diversos sensors, que algunes marques ja afegien pel seu compte; i la desaparició dels tres botons inferiors de navegació (inici, retrocés i canvi entre aplicacions), substituïts des d’ara per gestos tàctils fent lliscar el dit des de la part de baix de la pantalla. Hi ha qui ho considera una imitació de l’iPhone X, però en realitat el sistema ja es feia servir al desaparegut webOS de Palm (2009) i abans que Apple l’adoptés també ho va fer BlackBerry l’any 2015.

Internament, i com no podia ser d’una altra manera, Android 9 aplica tècniques d’intel·ligència artificial per millorar el rendiment i la facilitat d’ús del telèfon. Suposadament, el sistema aprèn els hàbits de l’usuari per reduir fins a un 30% l’ús del processador i les aplicacions en segon pla, aconseguint així allargar la durada de la bateria. També ajusta automàticament la brillantor de la pantalla, no només segons la il·luminació ambiental, sinó també depenent del tipus d’aplicació. Així mateix, s’anticipa a les intencions de l’usuari, proposant-li dreceres per a les seves accions més habituals. Hi ha altres detalls com recordar el nivell de volum de cada auricular Bluetooth que hem fet servir. El que de moment no inclou inicialment Android 9 són les promeses funcions de benestar digital, que enregistraran quant temps dediquem a cada aplicació i permetran limitar-lo, en un intent de reduir l’addicció al mòbil.

El llapis marca la diferència

Però la setmana gran d’Android no es va acabar aquí. Samsung, la marca que ven més mòbils amb Android, va presentar dijous el Galaxy Note 9, el nou model d’una categoria que la marca coreana cultiva en solitari: els smartphones de pantalla grossa provistos de llapis tàctil. Els compradors d’aquests aparells són els clients més fidels de Samsung, i el Note de cada estiu acostuma a situar-se com el més potent i complet dels telèfons Android del mercat, amb el valor diferencial de no ser comparable amb el model corresponent d’iPhone precisament pel llapis que inclou.

Com és natural, el nou Note 9 inclou un processador més ràpid, més memòria RAM i més capacitat d’emmagatzematge que el model anterior: la variant bàsica (1.000 €), amb 6 GB i 128 GB respectivament, però l’estrella és el Note 9 amb 8 GB de RAM i 512 GB d’emmagatzematge, ampliables a més amb una targeta microSD de 512 GB per assolir 1 TB, més del que ofereixen molts ordinadors portàtils. Aquest model costa 1.259 €. Les dues càmeres principals inclouen ara el mateix sistema d’obertura dual que les dels Galaxy S9, i l’aplicació de càmera identifica amb intel·ligència artificial diverses situacions d’imatge per fer les fotos òptimes. També s’ha ampliat la capacitat de bateria, prometent una autonomia d’un dia sencer que haurem de comprovar.

El llapis característic dels Note -que surt a la venda amb Android 8- ara no només s’adreça als usuaris amb mandra de teclejar o bé amb capacitats artístiques. Ara és actiu, connectat per Bluetooth i també serveix de comandament a distància del mòbil, ja sigui per aturar un vídeo o bé per passar les diapositives d’una presentació. En aquest últim sentit, Samsung també vol potenciar el Note 9 com a mòbil d’empresa: des d’ara oferirà un cable per connectar-lo a un monitor extern, sense la base de sobretaula DeX que ja permetia fer-lo servir com a ordinador.