El futbolista hongarès del Barça que va ser assassinat a l'Holocaust

BarcelonaAl número 4 del carrer Vidámvásár de Cinkota, un poblet als afores de Budapest que amb el temps va convertir-se en un barri engolit per la capital, no hi ha cap placa. Tampoc cap Stolperstein, les petites llambordes creades per l'artista alemany Gunter Demnig per recordar les víctimes del nazisme. Llambordes amb el nom de les persones assassinades o deportades, just a l’entrada de la llar on van viure. Però no n'hi ha cap en aquest racó de Cinkota, a prop de l’estació de tren, on vivia György Silberstein, Szeder, l’únic futbolista de la història del Barça que va ser assassinat pels nazis en un camp d'extermini, i que va perdre la vida a la Shoah, perquè era jueu.

La història de Silberstein, recuperada el 2017 en un excel·lent article a la publicació Cuadernos de Fútbol de CIHEFE, segueix sent poc coneguda. Aquest futbolista només va arribar a jugar un sol partit oficial vestit de blaugrana, una victòria per 1-2 al camp del Girona corresponent al Campionat de Catalunya, la temporada 1934-1935. Szeder arribava provinent del Soroksár SC, un modest club del sud de Budapest amb el qual havia guanyat la Copa. La seva història encara no s'ha recuperat del tot, però.

Vivint amb un assassí en sèrie

György Silberstein havia nascut a Cinkota el 23 de febrer del 1914. Els seus pares, David Silberstein i Irén Goldmann, li devien haver explicat al menut György les històries de la Primera Guerra Mundial, ja que el pare va lluitar al front, on va ser ferit de gravetat. El 1916 ja era de tornada a casa, alliberat del servei i condecorat com a tinent pel seu valor en combat. David Silberstein va tornar a Cinkota just a temps per veure en directe els fets que van fer famós el seu carrer. Devia ser una experiència que els va marcar. Els Silberstein vivien en un gran edifici de dues plantes que compartien amb altres famílies. La part central era una farmàcia i ells regentaven una carnisseria just al costat. I per la porta de darrere de l'edifici s'accedia a un patí on un home anomenat Béla Kiss tenia llogada una caseta. Doncs bé, Kiss era un assassí en sèrie.

El 1916 la policia va descobrir les restes dels cossos de dones dins d’uns barrils al jardí de la casa on vivia el futur jugador del Barça. Eren propietat de Kiss, que tenia un petit negoci en què tractava metalls, motiu pel qual necessitava carburant que guardava als barrils. Les autoritats van decidir requisar-ho tot perquè els calia en temps de guerra, però dins dels barrils van trobar cossos humans. Una xifra indeterminada d’entre 7 i 21 cossos de dones, que Kiss seduïa i assassinava. Cada barril tenia una xifra escrita. Les històries sobre els motius, com assassinava i per quina raó guardava els cossos al jardí, van omplir pàgines dels diaris, que parlaven del Vampir de Cinkota.

El cas va portar centenars de periodistes a la casa dels Silberstein, al número 4 del carrer Lajos Kossuth, que actualment s'anomena Vidámvásár. Kiss, per cert, era en un hospital de campanya al front de Sèrbia perquè havia estat ferit lluitant. I quan el van anar a buscar, va escapar-se i ningú sap què se'n va fer, d’ell. Es deia que l’havien vist a Nova York, a París o a Budapest. Com que mai va declarar, el misteri segueix envoltant un cas que ha inspirat llibres i films, a Hongria. Fos com fos, cap placa recorda les víctimes de Kiss. Però tampoc els Silberstein al lloc on s'aixecava una casa que ja no existeix. Ara hi ha un supermercat.

Els Silberstein no eren jueus ortodoxos, tot i que l'avi del jugador del Barça era el mestre de cant a la sinagoga local. Hongria s’havia convertit en un dels països d’Europa amb més jueus, ja que en el seu moment el nacionalisme hongarès s’havia obert a aquesta comunitat, perquè els permetia gaudir de més pes polític. Cada cop més jueus feien seva la llengua hongaresa i s’integraven a aquesta cultura, sense imaginar que amb el pas dels anys els girarien l’esquena. Així, Silberstein va adoptar el pseudònim Szeder ja durant els anys 20 per amagar que era jueu. Va ser molt comú, després de la Primera Guerra Mundial, que famílies jueves fessin servir cognoms hongaresos.

Els Silberstein eren gent moderna. I la germana d'en György, l'Olga, va guanyar diferents competicions de natació. Com bona part de la joventut hongaresa, l'esport era una eina d'alliberació, de modernitat. I el fill va escollir el futbol, jugant a un equip local fins que el va fitxar el Soroksár quan encara era menor d'edat. La temporada 1933-1934, el Soroksár va sorprendre en arribar a la final de copa contra el BKV Előre SC. Szeder, amb 19 anys, marcaria en el triomf per 2-0 d'una final amb partit d'anada i tornada, en què va caldre un matx de desempat, guanyat pel Soroksár. El seu únic títol.

Les seves bones actuacions van permetre que Ferenc Plattkó, l’hongarès que havia defensat la porteria del Barça i llavors era entrenador a l’estadi de Les Corts, sentís a parlar d’ell. Així que el va fitxar el 10 d’octubre del 1934. Szeder debutaria en un amistós entre suplents del Barça i l’Espanyol, jugant per la banda esquerra en atac, i es guanyaria l’oportunitat de debutar de forma oficial contra el Girona un 21 d’octubre del 1934, en un equip amb futbolistes del renom de Vantolrà, Raich o Escolà. I, de fet, Szeder va marcar un dels dos gols del triomf blaugrana a l’estadi de Vistalegre amb els gironins, on jugava Domènec Balmanya, futur entrenador del Barça. Poc imaginaven aquells jugadors com la història els passaria per sobre. Molts acabarien a l’exili mexicà durant la Guerra Civil, com Vantolrà. I Szeder perdria la vida a la Segona Guerra Mundial.

Szeder repetiria titularitat en un amistós contra el mateix Girona (2-2) i després en una derrota al camp de l’Iluro de Mataró (3-2), on marcaria un altre gol. Però les coses van començar a anar malament quan la Federació Hongaresa va reclamar el retorn del futbolista, perquè no havia tramitat la seva baixa federativa. Per evitar problemes legals, el Barça el feia jugar amistosos envoltat de suplents, on no podia brillar, com una derrota per 3-5 a Les Corts el 8 de desembre. Un dia després, els suplents del Barça eren golejats per 7-1 en un amistós al camp del Terrassa, amb Szeder titular al costat d’un altre hongarès, Berkessy. En total jugaria un partit oficial i quatre amistosos, en què marcaria dos gols.

Enganyat per un representant

Al final, el Barça el va acomiadar i li va pagar el bitllet de tornada a Budapest el 20 de desembre del 1934. Però Szeder es quedaria encara unes setmanes a Barcelona, i passaria el Cap d’Any a Catalunya, on donaria entrevistes a la premsa local explicant el seu cas. Es queixava que un "mànager de futbol" anomenat Paul Fabian que es dedicava "a concertar partits i vendre jugadors" havia negociat el seu fitxatge però que, a l'arribar a Barcelona, havia vist que la premsa deia que havia costat 25.000 pessetes i ell no havia vist ni un duro, pensant que venia amb el viatge pagat, per guanyar-se una oportunitat.

Finalment, tornaria a casa per defensar la samarreta d’equips modestos, com el Budafok, tot i que també jugaria una temporada a l’Újpest FC. El 1939 va estar de prova a l’Antibes francès, però tornaria a casa, on de mica en mica el règim d'extrema dreta que manava a Hongria va anar imposant mesures cada cop més restrictives contra els jueus. Entre altres coses, els jueus ja no van poder seguir jugant a futbol i clubs presidits per jueus, com el MTK, van ser prohibits amb l'excusa que havien fet jugar un polonès amb passaport fals. Szeder seguiria jugant com a mínim fins al 1942, però poc se sap de què va fer després.

El 1944 Nicolau Horthy, president hongarès, va negociar unilateralment la pau amb els aliats. Hitler, enfadat, va ocupar Hongria i va posar al capdavant del nou govern Ferenc Szálasi, dirigent del Partit de la Creu Fletxada, que va iniciar la deportació massiva de més de mig milió de jueus. Silberstein moriria el primer de maig del 1945 al camp de Birnbaum, a Polònia, just quan les tropes soviètiques ja estaven entrant a Berlín i Hitler s’havia tret la vida. Per poc no va sobreviure. Altres informacions, però, expliquen que va morir per culpa d'una mina quan ja tornava cap a casa, travessant Àustria.

L’any 1990 la seva cosina Eva Klein, que vivia a Toronto (Canadà), va visitar el Museu de l’Holocaust de Jerusalem, Yad Vashem, per deixar testimoni inscrit dels seus familiars morts. A Yad Vashem es guarden fitxes de totes les persones assassinades pels nazis, tot i que queden molts noms per recordar, perquè en alguns casos van morir famílies senceres. Klein va encarregar-se d’omplir la fitxa de Silberstein, l’únic jugador del Barça que va morir a la Shoah. Gairebé tota la seva família no va sobreviure. La mare ja havia mort, però el seu pare i la seva germana van ser assassinats. També el marit i la filla de 9 anys de l'Olga, així com els seus tiets i Ernő Goldmann, que havia sigut el seu primer entrenador de futbol a Cinkota. L'home que li havia fet estimar l'esport, que el va portar a jugar, encara que fos un sol dia, un partit oficial amb el Barça.

El 2013, per cert, Johan Cruyff va omplir amb la seva mà, amb bolígraf, tres fitxes a Yad Vashem. Les fitxes de Judith, Regina i Rozette De Metz, tres cunyades d’una tieta de l’exjugador, que s’havia casat amb Jonas De Metz, un jueu holandès.