ararar

Director creatiu del 'Rar'Sílvia Pérez Cruz és ‘rar’? En ella hi ha emoció, drama, felicitat, tendresa, pensament, passió, caràcter i bellesa, és evident, però tot d’una esdevé feréstega, i la veu ens envaeix i ens fascina amb boca i dents i cabells i vestit, tot d’una com en un remolí d’Al-Àndalus amb tramuntana, Costa Brava i una goteta d’albariño. Deu ser per això que avui la tenim aquí, en aquest 'Rar' especial, el 101.

Aquest suplement de l’ARA ens el vam plantejar com una ruptura radical davant tants i tants suplements dominicals que es publiquen cada setmana des de fa anys i que d’alguna manera, per desgast, han perdut un cert interès. Així és que d’entrada volíem un altre format, no el típic de revista, d’aquí aquestes mides tan poc comunes. Però el realment engrescador del 'Rar' és la fórmula que el construeix, i que com ja deia en el primer número consisteix a plantar cada diumenge un personatge, animal o cosa i fer-lo créixer fins que s’enfili, creant tot un arbre ple de branques que ens porta a llocs que no podíem imaginar de bon principi, tant o més interessants que la llavor.

Decidir fer protagonistes no subjectes a l’actualitat com Laura Palmer i la repercussió que va tenir el gos d’atura, o la moto Impala, ha sigut determinant perquè entenguéssim nosaltres mateixos les possibilitats del que estàvem fent i la manera de no seguir el que està preestablert. Els que cada setmana fan una gran feina, enredats a les branques d’aquest arbre del 'Rar', la Céline, la Raquel, el Jordi, la Maria, tots el col·laboradors i jo mateix, sabem que quan entens aquest punt rar et resulta captivador, perquè és esquerp, dolç, salvatge, suau, alegre, vulnerable, fort. És a dir, enamora tant com la nostra protagonista d’avui.