Sílvia Pérez Cruz, la veu que navega pel Mediterrani i l’Atlàntic

BarcelonaL’agenda de concerts del 2018 de Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 1983) inclou actuacions al Brasil, el Japó, Itàlia, Noruega, Luxemburg, Turquia i França. No és un fet excepcional, sinó la normalitat des que l’artista va publicar 11 de novembre (2012) i, sobretot, Granada (2014), i tot plegat és la conseqüència natural d’una formació i una manera d’entendre la música. No ha perseguit la pastanaga de l’èxit internacional pretenent ser el que no és, sinó que l’ha aconseguit perquè no ha deixat mai de ser ella mateixa: la Sílvia Pérez Cruz de la cançó de taverna, el fado i el flamenc, la dels duos i la que canta envoltada de cordes, la que s’alça en primera persona i la que dialoga de tu a tu amb creadors de tota mena.

El ressò internacional no ve d’ara. Tot i que de manera aleshores modesta ja va fer via fora de Catalunya quan només tenia 23 anys. Va ser el 2006 amb el projecte Immigrasons, amb el qual va actuar a l’Argentina i el Brasil. Tenia tot el sentit del món perquè es tractava d’una proposta d’intercanvi musical en què, per cert, ja hi era present Raül Fernández, que més endavant participaria com a productor a 11 de novembre.

Diu el pianista de jazz Marco Mezquida que no ha conegut ningú que escolti com Sílvia Pérez Cruz. “Està més desperta que la majoria dels músics, i això permet una interacció musical real”, afegeix Mezquida. Saber escoltar és un dels principals actius d’una artista que navega amb seguretat per les cultures mediterrànies i atlàntiques i que connecta amb la mateixa naturalitat amb els colors grecs i els llatinoamericans. Això també ha contribuït a la seva internacionalització, a compartir gira americana amb Jorge Drexler i a voltar per Europa defensat tant un cançoner com una manera de comunicar les emocions. Al cap i a la fi, Sílvia Pérez Cruz és una ambaixadora d’una Catalunya mediterrània oberta al sud, a l’est i a l’oest, i atrevida.

Projectes compartits

Després d’interpretar el repertori del disc Vestida de nit (2017) arreu, ara afronta uns mesos dedicats a dos projectes compartits, un amb la bailaora Rocío Molina i l’altre amb Mezquida. Amb la primera comparteix l’espectacle A grito pelao, que després de passar per la Biennal de Flamenc de Sevilla arribarà a Nimes i París. L’aventura amb Mezquida té un calendari ben atapeït a la tardor, però la mateixa naturalesa del projecte, “una conversa musical activa amb moltes portes obertes”, segons Pérez Cruz, fa que pugui tenir continuïtat més endavant, sobretot internacionalment. Ara com ara ja tenen tancada una actuació a Noruega.