I mentrestant

I mentrestant el meu amic Jordi va perdre el coneixement i no sabem encara si és l’estrès o hi ha alguna cosa de cor que no acaba d’anar bé. Mentrestant, la meva amiga Laura ha decidit que atura el seu ritme de feina embogit per poder cuidar més la seva salut i viure més i millor el creixement de les seves filles.

Mentrestant, la meva amiga Mariona explica, des del veler Astral, la seva experiència com a voluntària per a Proactiva Open Arms. Mentrestant, m’arriba l’última novel·la d’Elizabeth Strout, Tot és possible, i aconsegueix -per fi!- seduir-me de tal manera que m’oblidi de tot i em concentri en la història. Mentrestant, em comuniquen un embaràs que em fa molt (però molt!) feliç. Mentrestant, la meva amiga Carme m’explica el pànic que va tenir l’altre dia quan va perdre de vista per uns instants un dels seus nets bessons de tres anys. Mentrestant, em truquen per dir-me que s’ha mort l’avi d’una família amb qui comparteixo els estius des de fa tants anys. El recordo responent al meu “Fins l’estiu que ve” amb un escèptic “Ja ho veurem”.

Mentrestant, el silenci que s’havia instal·lat entre alguns amics de l’ànima -i que fa tant de mal- es trenca gràcies a les bones i les males notícies (l’anunci d’una nova vida, l’anunci d’una mort). Mentrestant, m’acosto fins a la platja per constatar que el mar segueix al seu lloc, impertorbable.

Mentrestant, els meus fills estudien, s’enamoren, juguen a bàsquet, s’enfoten afectuosament del meu neguit. Mentrestant, l’admirat Jordi Puntí penja a Facebook un vídeo on el també admirat José Luis Sampedro explica, amb senzillesa i rotunditat, per què és partidari del dret d’autodeterminació.

Mentrestant, faig una truita de patates que hi canten els àngels. Mentrestant, em desperto pensant en com deu ser despertar-se a la presó. Mentrestant, preparo un guió de ràdio que em porta a escoltar El llac dels cignes, i la música em commou fins a les llàgrimes. Mentrestant, compro magranes d’un roig encès, barrejo els grans amb mató i sucre.

Mentrestant, tanco els ulls per pensar en els meus pares, i en els meus avis. Mentrestant, miro una vegada i una altra els vells episodis de Friends. Mentrestant, la meva neboda m’envia una foto que hi sortim el meu home i jo i diu: “Crec que l’heu de tenir perquè és molt maca i hi sortiu molt bé”.

Mentrestant, la vida continua. Llarga vida a la República Catalana!