Sensació de tardor
Disposar d’un espai setmanal en un diari és un privilegi, una responsabilitat i també, moltes vegades, un neguit. Hi ha temporades que les idees per als articles apareixen a qualsevol cantonada, viatgen en el metro, floreixen als parcs públics o s’amaguen entre les pàgines d’un llibre. En canvi, hi ha èpoques d’una sequera desesperant, que poden coincidir amb una crisi personal o amb els moments en què l’actualitat s’enrabia i genera un excés de soroll.
Així he viscut bona part d’aquesta setmana lamentable en el terreny de la política, angoixada perquè volia allunyar-me’n i no podia, dubtant si volia pronunciar-m’hi en aquesta pàgina de l’ARA. Buscant la inspiració vaig sortir a fer un tomb a mitja tarda, en aquella hora que el dia ja es replega i la foscor comença a estendre les ales. S’aixecava un aire humit i força fresc i, tot d’una, vaig tenir sensació de tardor. I amb la tardor van venir les tardes plujoses, la comoditat del sofà i la manta, el confort del vell jersei de coll alt, la castanyada, el cafè amb llet, la dutxa ben calenta, l’escalf de la funda nòrdica. Tot plegat donant voltes i enlairant-se en aquell remolí d’aire que havia fet ballar momentàniament les fulles dels arbres.
I vaig pensar que escriuria l’article sobre aquest pressentiment de tardor. I després vaig dubtar si no havia escrit sobre això mateix en anys anteriors, potser més d’una vegada. Tornar a escriure sobre una cosa que passa cada any? Que torna i torna?
Sí. Perquè, tot i haver-ho viscut tantes vegades, rebo aquesta sensació com si fos nova de trinca. Celebro l’elegància de la tardor tant com celebraré d’aquí a unes setmanes la gelor de les nits d’hivern o l’arribada del primer matí primaveral d’aquí a uns mesos. El cicle de l’any és tranquil·litzador i reconfortant.
Segur que ho he escrit altres vegades. ¿Quantes tardes d’octubre amb sensació de tardor deu haver-hi a la història de la literatura?
Finalment, quan em poso a escriure, m’adono que el pensament no pot desempallegar-se del trist aniversari que es complirà aquest dimarts, 16 d’octubre. Dos homes bons portaran un any privats de llibertat, privats d’aquesta cosa tan senzilla i prodigiosa: que un cop d’aire et faci pressentir la tardor. Jordis, us volem a casa!