Sílvia Tremoleda: “He plorat amb algun discurs del Pep a la mitja part”

El Manchester City ha guanyat la lliga anglesa batent el rècord de punts, el de gols i el de distància amb el segon classificat. Quin paper hi ha tingut la nutrició?

En un esport que dura d’agost a maig, jugues el partit diumenge, dilluns estàs fet pols, dimarts descanses i dimecres tornes a jugar. La nutrició millora la recuperació i el rendiment. Descansar també és bàsic. Si no ho fas, tens problemes d’immunitat, et baixen les defenses, tens un risc de lesió molt alt o més risc que les habilitats fallin. I és important recuperar-se amb el fisioterapeuta després d’un partit.

Quin encàrrec específic et va fer Guardiola? Una vegada li vaig sentir dir que als futbolistes els vol “finets”.

Un és aquest. Però no pots tenir només un jugador prim. Si no té massa muscular, no serveix de res. Els has de tenir forts, preparats per poder jugar en qualsevol moment. És molt important que estiguin en el pes que els demanem. Els pesem cada dia abans d’esmorzar. És molt divertit, perquè tenim tota la llista de jugadors i estan en verd si tenen el pes correcte, amb un marge de dos quilos. Si no hi estan per un quilo, es posa taronja, i si és per dos, vermell. Cada dia tenim la llista i podem dir “Compte, que estàs en taronja o en vermell”. Si són dos dies no passa res, però si això dura més, el risc de lesió amb sobrepès és molt alt. Sovint els futbolistes s’engreixen perquè tenen família a casa que els ha vingut a veure i els àpats són més abundants.

Els feu menjar al club?

És obligatori esmorzar i dinar al club. Jo preparo el menú i hi soc a l’hora d’esmorzar i dinar. Al matí faig 25 batuts personalment, amb la batedora. El batut pot ser de mango o plàtan, que té més hidrats de carboni, o de maduixes, mores o nabius, que en tenen menys, depèn de si van jugar ahir i has de recuperar-te o jugaràs demà i t’has de posar a punt. Després fan una torrada amb alvocat i sèsam, o uns ous escaldats. I per dinar tenim un bufet amb amanides molt divertides, amb molts colors, molt modernes, amb fruita, fruita seca, quinoa, que les veus i fan venir ganes de menjar-ne. Agafen una part de proteïna amb peix o pollastre, tàrtar de salmó i una part de verdura o amanida, i una part d’hidrat de carboni. Pensa que hi ha jugadors brasilers, argentins, anglesos, belgues, espanyols... i tenen gustos diferents.

¿Entenen bé la idea que una bona nutrició els ajudarà a evitar lesions?

L’esport d’elit és la suma de moltes coses. Hi ha tonteries, com dir que el que mengen a la mitja part és el que fa que els últims minuts tirin o no. Sembla de sentit comú que a la mitja part els donem alguna cosa perquè aguantin, però hi ha jugadors que no s’ho mengen. Jo entro al vestidor, amb el jugador allà, assegut, i l’hi dono, i si diu em diu “Viste?, no me gusta esto ”, doncs li dono un plàtan. Durant la primera part em fixo en qui va bé i qui no. Potser no va prou hidratat, o no ha menjat prou abans del partit, o no va fer un bon sopar. Sé perfectament què ha dinat cada dia cada jugador i si em diu que té mal de panxa, sé si pot ser o no. Els tenim molt controlats: tinc una analítica de percentatge de greix i una de sang amb tots els valors que necessito. Porten un GPS i sé el desgast que tenen en un entrenament. Per tant, si fan el manta o no.

Com et va la convivència amb tants homes?

Molt bé. Fins i tot al vestidor, que estic per allà amb els jugadors despullats. Un dia vam fer una foto de tot l’staff i érem 60 homes i jo. Però no me n’adono, perquè ja hi estic acostumada. Normalment entreno només amb homes perquè tenen marques més altes que les dones. A vegades fan el típic acudit masclista que jo també faig amb les meves amigues. No sempre viatjo als partits de fora de casa perquè tinc un fill molt petit, però estic mirant la tele i tinc un noi que m’ajuda i li envio missatges com ara “Dona-li això a aquest”.

Com descriuries el lideratge del Pep?

Sap quan ha de ser dur i fotre canya. Sap quan t’ha de donar un copet o dir-te que vigilis. Els jugadors estan encantats amb això. El David Silva va tenir un nen prematur, el Pep li deia que el primer és la família, i el David ha fet una temporada espectacular. El nen està molt bé ara, i el David està molt agraït al Pep. Per als que treballem amb ell és un gust, perquè sabem que sempre té la solució. El fet que ell doni la cara sempre per tothom ens deixa treballar molt bé.

Tu mateixa ets esportista, però individual. ¿T’has emocionat amb els partits?

Soc futbolera, però m’he adonat que de futbol no en tinc ni idea. Veus com s’escalfen, sents com piquen la pilota amb un soroll perfecte. És preciós. Després veus les tàctiques que han de fer, i les fan perfectes, com es passen la pilota, com creen jugades de gol. Això em fa vibrar. Recordo haver plorat durant algun partit. També és molt fort quan acabes un Ironman. Creues la meta i plores. Estàs rebentada, penses en els mesos que t’has entrenat i estàs molt sensible. Amb algun discurs del Pep a la mitja part he plorat. A vegades els posa un vídeo. O fot canya a algun jugador. En futbol és molt important la seguretat que té l’equip. Te n’explicaré una: quan començava l’hivern, el Pep els va dir: “Hi ha dues maneres de sortir al camp: bufant-se les mans, o sortint amb cara de «Fa fred, i què»”. I els jugadors, que sortien una mica encongits, van sortir traient pit. Són tonteries, però els jugadors són nens de 23-25 anys.

¿La gent som més conscients que hem de menjar millor?

Sí, hem entès que tot el que et poses a dintre et pot fer un bé o un mal. Fes un cop a la setmana carn vermella. De carns processades, si no en prens, millor. De peix, tres dies a la setmana està bé. I d’ous, pots menjar-ne els que vulguis. Si fas dieta vegetariana has de controlar la proteïna, perquè al món vegetal sempre li falta un aminoàcid per ser complet. A les llenties els falta l’aminoàcid 6, i a l’arròs li falta el 8. Si barrejo llenties i arròs, faig una proteïna tan bona com la de la carn. D’això se n’aprèn. Jo ara estic fent moltes dietes vegetarianes perquè la gent comença a veure vídeos i la tendència sembla que és aquesta. Ara bé, menjar malament és molt barat. Menjar bé, no. Diguem-ho així.

Quines idees equivocades veus entre els consumidors?

Compte amb els processats. O quan diuen “Aquest producte té un 0% de greix”, compte que no porti més midó que carn. Tot el que porti molta lletra, mira-t’ho bé. Iogurts que es diuen light amb 0% de greixos i porten sucre. O amb els cereals de nens, que diuen que tenen ferro i vitamines i porten molt sucre. De fregits, un o dos cops a la setmana no passa res, mentre l’oli sigui de bona qualitat i no estigui molt refregit. Si a casa fas un pollastre arrebossat, no passa res. Espaguetis i carn arrebossada potser són massa calories. Pots fer carn arrebossada amb mongeta tendra o amanida, o espaguetis amb tonyina.

¿El millor de l’entrenament no és la cerveseta de després?

Doncs al club està prohibidíssima i no els en donem mai. Brindem amb cervesa sense alcohol i llimonada, si volen. No és per molestar, és que el risc de lesió augmenta molt. Un alcohol que tingui més d’un 2% de graduació no et deixa regenerar bé el múscul que has perdut durant el partit.

¿Menjar acompanyat és millor que menjar sol?

Si menges en menys de 20 minuts, el senyal que ja no tens gana no haurà arribat al cervell. Si menges el primer plat, vas parlant i hi ha una mica d’aigua, i després el segon plat, després no tindràs ansietat per menjar. Si vas molt ràpid, quan acabes estàs molt tip. A casa intentem dinar junts, que el fill vegi que és una cosa compartida.