El síndrome Bakero de Jordi Alba

BarcelonaJosé Mari Bakero no va fer mai una passada endavant quan jugava amb el Barça. És un dels mites irrefutables del barcelonisme modern. Bakero sempre tocava enrere. I així, com si es tractés d’un jugador de rugbi en un terreny de joc equivocat, va arribar a jugar més de 300 partits amb la samarreta blaugrana i, fins i tot, convertir-se en capità. Ahir, al nou San Mamés, la millor acció d’un hiperventilat Jordi Alba va ser la passada al punt de penal quan trepitjava la línia de fons. Després de passar-se el partit queixant-se de tot, protestant totes i cadascuna de les decisions de l’àrbitre, i perdent els nervis reclamant un fora de joc que ell mateix trencava, el lateral va fer la passada enrere perquè Messi avancés el Barça en el marcador. Era el primer gol, i arribava després de dues passades enrere: primer de Paulinho -paret amb Messi-, després d’Alba.

Sense extrems purs, defenestrat Deulofeu en les grans cites lluny del Camp Nou, els laterals són una peça imprescindible per intentar donar profunditat i sorprendre les defenses rivals. I en això, arribant des del darrere, Alba és el millor especialista del Barça. El defensa català llegeix molt bé les necessitats de l’equip, compassa els moviments a la ment de Messi -probablement sigui a l’inrevés, la ment de Messi és la privilegiada- i acostuma a tenir la pausa suficient quan el joc s’accelera per aixecar el cap i fer l’assistència enrere decisiva. És la passada enrere que tantes vegades hem vist durant els últims anys. Messi el fa córrer, i Alba la retorna enrere per a l’arribada de l’argentí entre un bosc de cames.

Una passada enrere que és definitiva a l’àrea rival i imprescindible al mig del camp. Durant tota la segona meitat, el Barça va oblidar que el millor camí cap a la porteria rival no és sempre el més ràpid. Es va jugar al que volia l’Athletic, no hi havia passades enrere per tornar a començar i temperar els ànims dels bascos. I l’explicació és ben simple. Amb Rakitic i Paulinho d’interiors no es poden governar partits. Si Iniesta no hi és, Sergi Roberto ha de jugar al mig.