És tot el sistema constitucional el que falla
Barcelona¿Pot un text que es va concebre com a font de llibertats acabar sent una mena de gàbia per a molts dels ciutadans que afirma protegir? Doncs això és el que ha passat amb la Constitució espanyola del 1978, de la qual aquest diumenge es compleix el 42è aniversari, i que el cadenat en forma de majories reforçades que se li va imposar en el seu moment ha convertit en un text pràcticament irreformable. I això que amb el pas del temps s’ha anat veient que els seus fonaments estan corcats i no donen resposta als desafiaments de la situació actual.
I no només parlem del que és obvi, que és l’arquitectura territorial, sinó que la clau de volta de tot l’edifici legal del 1978, la monarquia, està en crisi. D’altra banda, el dret al treball o a l’habitatge que es consagren a la Constitució són paper mullat, i altres, com els referents a l’educació o a la igualtat home-dona, estan ben lluny d’assolir-se. Cada govern que arriba canvia la llei d’educació, un àmbit en què hi hauria d’haver un cert consens, i cap política econòmica ha aconseguit acabar amb l’atur endèmic. I així, Espanya encapçala els rànquings tant de fracàs escolar com d’atur juvenil.
Per tant, és tot el sistema el que no funciona, i no es pot culpar els independentistes o cap enemic exterior. D’exemples, com hem vist, n’hi ha a cabassos, però alguns criden especialment l’atenció. El més greu, sens dubte, és la condemna a presó a polítics i, sobretot, activistes independentistes catalans per haver organitzat un referèndum sobre la independència. Aquest fet en si ja mostra el fracàs absolut del règim del 78 per donar una resposta constitucional a una demanda àmpliament compartida per la població catalana i que s’ha pogut dur a terme en llocs com la Gran Bretanya.
Però n’hi ha més, i afecten tota la població espanyola. Per exemple, l’actual sistema de finançament està caducat des del 2014, i el més calent és a l’aigüera. De la mateixa manera, organismes com el Consell General del Poder Judicial també tenen el mandat caducat des de fa dos anys (“Una seriosa anomalia”, en paraules de Carlos Lesmes), cosa que provoca una situació de desgovern en què els conservadors imposen la seva llei.
Ni tan sols una reforma de la Constitució per acabar amb la supremacia masculina en l’ordre de successió de la Corona sembla avui factible. Els partits tenen pànic a obrir el que consideren una capsa de Pandora (fer un referèndum per ratificar una reforma constitucional profunda que així ho reclami) i el resultat és una Constitució que cada dia que passa està més sobrepassada, més desgastada, més inservible, àmpliament superada per la realitat. I que en alguns territoris concrets, com ara Catalunya, té cada cop un suport més minoritari.
