‘Situation room’
Només d’imaginar que es pot produir el pitjor escenari ja hauria de servir perquè s’activés el mode alerta i es dibuixés un estiu que, com a mínim, tindrà una incidència destacada en el futur immediat. La possibilitat (ep, possibilitat remota de complir-se al 100%) de quedar-nos sense Messi i Luis Enrique al final d’aquesta temporada és motiu suficient per habilitar l’espai més discret que hi hagi a les oficines, instal·lar-hi les comunicacions pertinents i posar-hi un rètol a la porta que identifiqui aquell espai com el “gabinet de crisi”. La situation room del president dels Estats Units, aquell espai on el comandant en cap gestiona les situacions d’emergència nacional. Ja ho sé, som davant només de la pitjor de les opcions, però, per poc probable que sigui, algú hauria de treballar secretament la reacció en cas que el destí sigui cruel. Si passa A, tenim preparat B perquè la situació no es descontroli.
Són dos escenaris diferents. Si marxa Messi, camions d’antidepressius i un relat per mirar de recuperar col·lectivament la culerada. Si és Luis Enrique qui abandona el projecte, no hi pot haver excuses. La figura que apareix en l’imaginari general és la de Robert. El del País Valencià va intervenir el 2016 per posar a l’abast de Luis Enrique el que el mateix tècnic va descriure com la millor plantilla que ha tingut mai. Els resultats els podrem analitzar a final de temporada i tindran molt a veure amb si l’equip ha reeixit en les competicions en què encara batalla. A aquestes altures de l’any podem parlar de llums i ombres. D’una banda, s’ha resolt un problema pendent de fa molts anys amb el fitxatge d’un central competent, barat i amb molt potencial (Samuel Umtiti), però, de l’altra, en paral·lel el club ha gastat molts milions d’euros en jugadors que, o bé encara no han esclatat, o se sospita que ja no esclataran. En qualsevol cas, estaríem parlant de la gestió d’un estiu ordinari.
Si l’estiu que ve toca prendre decisions estratègiques, la figura del responsable tècnic esportiu se situarà al centre de totes les mirades i les seves decisions esdevindran més transcendents que mai. Si arriba el moment i se’ns presenta el pitjor dels escenaris i improvisen, els retraurem a ell i al seu equip que al mes de gener/febrer no estiguessin pensant estratègicament. O sigui que confiem que Robert tingui una situation room habilitada a l’espai més apartat de les mirades curioses. I que en aquella sala hi entrin sovint el president i tots els implicats a l’hora de prendre les decisions gruixudes en aquest club.
