Sobre la policia

És un encert haver ordenat un sistema social que delega les armes en la policia (també en l’exèrcit, però aquest seria un altre debat).És cert que l’ésser humà és violent per naturalesa (no només, però també) i per això mateix restringir l’ús de les armes a uns cossos de servidors públics especialment preparats per portar-les i usar-les és una bona idea. A la nostra societat, tret de casos específics i molt comptats, ningú més que la policia pot anar armat pel carrer, i aquesta és una manera d’evitar que ens matem literalment per les cantonades amb qualsevol excusa. L’extravagància del líder de Vox, Santiago Abascal, per exemple, es multiplica pel fet de ser un ciutadà que es passeja pel món amb una arma. Aquest no és el nostre model social. Hi ha altres models, com el dels EUA, en què la tinença i l’ús de les armes estan oberts a tota la població, i no és necessari recordar els problemes que això els ocasiona. Model per model, pel que fa a aquesta qüestió, em sembla clarament millor el nostre.

Un model que converteix la policia en els funcionaris de la violència. Ells són els encarregats d’administrar-la i de fer-ho al servei de la ciutadania, perquè és la ciutadania qui els paga, com paga el sistema educatiu o el sanitari, o els polítics que s’han d’encarregar de gestionar-ho tot plegat. Administrar les armes i la violència és una feina lletja i delicada. Tenim dret a exigir que els agents de policia la facin amb professionalitat, honradesa i respecte per la llei, però no a esperar que la seva actuació ens resulti agradable. El que no es pot permetre a un policia és que sigui corrupte, o que actuï de part quan faci servir la violència, perquè aleshores sembrarà la confusió, la por i la ràbia. Però el que no se li pot permetre a un polític és que frivolitzi sobre el paper de la policia, ja sigui per vendre la imatge d’antisistema desobedient o la de governant sensible. Són les impostures en què han incorregut aquests dies la CUP i el president Torra, que a més se n’ha anat dos dies de dejuni místic a Montserrat després d’obrir una molt possible crisi de govern. Tampoc l’ha encertat gens el conseller Buch en anunciar que “no li tremolarà la mà” amb els Mossos, sense concretar ni especificar més. Tampoc l’encertaran els sindicats policials si es limiten a demanar la dimissió de Buch i no la identificació i el cessament dels agents que han agredit sense justificació ciutadans indefensos.

A Balears, que no sol ser exemple de res, fa poc es va dur una situació molt més greu d’una manera més endreçada. Una dona va ser assassinada al seu lloc de treball pel seu company sentimental. Es va descobrir que un inspector en cap i una inspectora de policia eren responsables de no haver tramitat com a violència de gènere les denúncies que havia posat la dona contra el seu company. L’error no havia d’haver-se produït i res no tornarà la vida a la víctima, però els dos inspectors negligents han estat cessats de manera fulminant. Sense declaracions interessades i grandiloqüents de ningú.

Sebastià Alzamora és escriptor