“Sobretot, s’ha de tenir la pilota”

BarcelonaEls Amics de Johan són, majoritàriament, un grup de periodistes que cobrien el Barça durant l’època del Cruyff entrenador i que, tres anys després de la seva mort, contribueixen a cuidar el seu incomptable llegat. Ahir van celebrar, en un auditori de Mediapro ple de gom a gom, una tercera trobada en què el seleccionador d’Holanda, Ronald Koeman; el seleccionador de Bèlgica, Robert Martínez, i l’exseleccionador d’Espanya Vicente del Bosque van reviure records, anècdotes i influències al voltant de la figura de Johan Cruyff. Koeman va ser deixeble seu al Dream Team, Del Bosque s’hi va enfrontar com a jugador als 70 i Martínez, malgrat no coincidir directament amb l’astre holandès, veu el futbol influenciat per la mirada de Cruyff. Tres entrenadors diferents, però tres maneres d’admirar el Johan i tres amants del joc de posició: un estil que amb l’arribada de l’holandès va viure al Barça la seva primera onada d’esplendor. Amb el Johan jugador primer i, sobretot, en la seva etapa com a entrenador.

Cruyff és un dels principals pares del joc de posició, un concepte que el Barça de Guardiola va dur a l’Olimp del futbol, amb la final de la Champions del 2011 a Wembley com una de les actuacions més notables d’un equip que va regnar i meravellar a Europa. Com a tècnic, Guardiola és fidel a unes idees de les quals es va impregnar al Barça, majoritàriament bevent de la influència i la manera de ser del Johan. Koeman i Guardiola van ser dos elements clau de l’engranatge del Dream Team i tots dos han fet carrera com a entrenadors. “El Pep és dels tècnics que més viva mantenen l’herència del Johan. Només cal veure jugar els seus equips: els seus mètodes recorden els del Johan. El futbol ha canviat i cada entrenador té el seu segell, però en la filosofia del Pep moltes coses venen de la del Johan”, va recordar l’actual seleccionador holandès, a qui s’ha vinculat com a futur tècnic del Barça. “A la vida tot pot passar”, va dir.

Com a blaugrana, Koeman va gaudir del joc de posició i, gràcies a una fe cega cap al seu tècnic, estava convençut que les coses damunt la gespa sortirien bé, malgrat plantejaments que -bromejant- va recordar que li preocupaven abans dels partits: “Quan veia tants jugadors tècnics per davant meu o migcampistes jugant al lloc dels laterals, em preguntava: «¿I aquí, qui defensarà?» Però al final, amb entrenament i organització, les coses sortien bé”.

Les idees revolucionàries de Cruyff arribaven a l’èxit gràcies a l’habilitat del tècnic holandès per convèncer els seus jugadors del que passaria i, també, pel respecte i admiració que tenien cap a la seva figura. “Era carismàtic, sabia liderar i establir les relacions entre ell i els seus jugadors. Això és crucial per governar un vestidor i aconseguir l’èxit”, va valorar Del Bosque, tècnic que va dur la selecció espanyola a guanyar el seu primer i únic Mundial l’any 2010 en un equip marcat pel futbol de toc i per una elevada presència de jugadors blaugranes. “El Johan tenia solucions per als seus jugadors. Tenia una gran claredat de quines eren les seves prioritats i quins jugadors les havien d’executar”, va valorar Martínez, el tècnic de la prometedora Bèlgica i un admirador confés de Cruyff. El tècnic català va explicar que al Mundial de Rússia del 2018 es va inspirar en les idees de Cruyff en algunes decisions clau dels seus plantejaments, com quan va decidir moure un 9 com Lukaku a la banda dreta en el duel de quarts contra el Brasil per atacar els espais a l’esquena de Marcelo.

Què és el joc de posició?

En certa manera i amb Guardiola com a màxim guardià del llegat de Cruyff, Koeman i Martínez apliquen conceptes del joc de posició a les seves respectives seleccions. L’holandès, que va bromejar recordant com patia Zubizarreta per treure la pilota jugada, va sintetitzar la complexa idea del joc de posició: “Sobretot, has de tenir i voler la pilota. Llavors has de saber estar al teu lloc sense córrer per córrer i, quan t’arriba la pilota, saber que si la pots passar fent un toc, millor que fent-ne dos”. Koeman ho va exemplificar: “Recordo quan posava Laudrup de davanter centre i baixava al mig, així podíem generar superioritats de dos contra un”. Del Bosque, que va defensar la vigència d’aquest estil, va especificar: “Hi ha qüestions tècniques molt treballades, que poden semblar senzilles (com fer bé una passada o un control), però que són claus. Sense oblidar la part defensiva, per recuperar ràpid i en posicions avançades la pilota”. Per la seva banda, Martínez va insistir que “tothom ha d’ocupar el seu lloc al camp disciplinadament i, amb la pilota, poder generar accions d’avantatge en què entrarà en joc el talent individual”, i va incidir en la “pressió postpèrdua” i la “responsabilitat dels davanters per recuperar la pilota ràpid”.

Sigui quin sigui l’homenatge a Cruyff, sempre hi ha uns elements amb què els ponents coincideixen: les seves idees revolucionàries, valentes i efectives, el seu lideratge per gestionar el vestidor i un gran cor per seguir sent, avui dia, tan estimat per tanta gent.