El Sofà de la Portera
L’informe anual Football Money League publicat per l’empresa auditora Deloitte ha passat bastant desapercebut a Can Barça. Al llarg de l’any i durant la presentació de la seva candidatura, Josep Maria Bartomeu ens ha repetit fins a l’avorriment que la seva gestió econòmica era exemplar i que el Barça no només era el líder mundial en futbol (que ho és), sinó que també ho era en qüestions econòmiques. Però l’informe anual de Deloitte pinta un quadre una mica diferent. Vegem-lo.
Primer, el líder mundial en ingressos NO és el Barça sinó el Reial Madrid. Sorprenentment, la segona posició tampoc no és per al Barça sinó per al Manchester United. I la tercera? Doncs per al Bayern Munic! El Barça és a la quarta posició.
Segon, el Barça no havia estat fora de les dues primeres posicions des del 2007/2008!!! Ho diu, així de literalment, l’informe Deloitte a la pàgina 16: “Barcelona slip two places to fourth in this year’s Money League, the first time since 2007/08 that the Catalan giants haven’t featured in the top two ”.
Tercer, és clar que caure des de la segona posició que van heretar quan Rosell i Bartomeu van arribar al club fins a la quarta que té el Barça actualment, no és necessàriament un senyal de mala gestió. Podria ser que el Barça ho hagués fet bé però els altres ho haguessin fet millor. El problema és que això NO és el que diu l’informe internacional de Deloitte quan afirma: “ FC Barcelona have been unable to match the commercial growth achieved by its immediate Money League rivals over the past two seasons. Indeed, since 2011/12 the club’s commercial revenue has reduced by 1%, whilst the average rate of commercial growth among the other top four Money League clubs over this period has been over 40% ” (Durant els darrers dos anys, el Barça no ha sigut capaç d’igualar el creixement comercial dels seus rivals immediats a la Lliga dels Diners. De fet, des del 2011/12 els ingressos comercials del club han caigut un 1%, mentre que la mitjana de creixement dels seus principals quatre rivals a la Lliga dels Diners ha superat el 40%)!
¿Com pot dir, doncs, Bartomeu que la seva gestió econòmica és impecable quan l’informe internacional de Deloitte diu que els ingressos del Barça han caigut un 1% des del 2011/12 mentre que els ingressos del Manchester (que fa temps que no guanya cap títol) han augmentat un 40%? ¿I com és que els números que ha presentat anualment a l’assemblea no mostraven les alarmants caigudes d’ingressos i, en canvi, mostraven una suposadament impecable gestió econòmica? La resposta és senzilla: la junta ha aplicat el mateix tipus de prestidigitació comptable que ja va aplicar quan va reformular els comptes i li va endossar 70 milions de pèrdues a Laporta. Pura màgia. Pur engany comptable.
Sí! Ja sé que ara Bartomeu treu pit i diu que aquest any el Barça serà el que més ingressos tindrà del món. I segur que els números que presentarà Javier Faus el 30 de juny ho “demostraran”. Però això no serà gràcies a una bona gestió de la directiva sinó gràcies a les clàusules de pagaments extraordinaris que tenen els contractes de patrocinadors, televisions i premis de la UEFA en cas que es guanyin títols. I, en aconseguir el triplet, tots aquests ingressos es disparen automàticament! Per cert, aquestes clàusules ja eren als contractes des de molt abans que Rosell accedís a la presidència del Barça. O, dit d’una altra manera, si en lloc de Bartomeu el president del Barça hagués sigut el seu sofà, els ingressos resultants del triplet també s’haurien disparat el 2015! La medalla econòmica que tan ràpidament s’autoimposa Bartomeu no li correspon a ell sinó al gran equip de futbol que ha guanyat el triplet.
Finalment, Bartomeu es vanagloria d’haver obtingut uns beneficis de 120 milions d’euros al llarg del mandat que ha compartit amb Sandro Rosell. Fixeu-vos que això correspon, aproximadament, a quatre anys de... patrocini de Qatar! Sense els 30 milions anuals de Qatar, doncs, el Barça no hauria obtingut els beneficis que la junta de Rosell/Bartomeu diu que ha aconseguit. La suposada “bona gestió”, doncs, ha consistit, bàsicament, a “prostituir” la samarreta del Barça. Per a això no calia anar a Esade!
La demostració que, en matèria d’ingressos, les coses s’han fet molt malament ens la dóna el mateix Bartomeu quan diu que “l’única oferta que hi ha sobre la taula és la de 50 milions de Qatar”. Única oferta? ¿I com és que l’única oferta és la de Qatar? ¿Com és que no han aconseguit atreure companyies normals i corrents com han fet altres clubs? ¿Com és que el Manchester ha obtingut el patrocini d’una marca de cotxes per 70 milions i Bartomeu, malgrat tenir el millor equip del món, l’únic de la història que ha aconseguit sis copes i dos triplets, només ha sigut capaç d’obtenir l’oferta d’una dictadura que finança el terrorisme de l’Estat Islàmic? La bona gestió es demostra rendibilitzant financerament els èxits esportius. I quan un Bartomeu, resignat, ens diu que, per al Barça, “o Qatar o res”, d’alguna manera ens està confessant la seva pròpia impotència. El patrimoni més important que té el Barça és la samarreta. I malvendre aquest patrimoni a una dictadura assassina sense buscar alternatives que s’adiguin amb als valors reals del Barça no és gestionar bé el club. Ans al contrari.
Caure a la quarta posició del rànquing econòmic de Deloitte, augmentar puntualment els ingressos gràcies als premis del triplet i prostituir la samarreta del Barça no són demostracions de bona gestió. Tot això ho podria haver fet qualsevol. Fins i tot... el sofà de la portera!
