Soledad Gallego-Díaz: "Defensem els nostres punts de vista, però no creiem que siguin els únics"

BarcelonaDes de la sortida de Juan Luis Cebrián com a conseller delegat, el Grupo Prisa vol marcar un canvi de rumb amb Catalunya. Part d'aquesta gesticulació va ser la visita, ahir, de Soledad Gallego-Díaz, directora del diari 'El País', vaixell insígnia del conglomerat mediàtic. El marc de la trobada era el Cercle d'Economia, i a la fila zero hi havia una eloqüent demostració de com és percebut el mitjà per part de l'independentisme: no hi havia cap representant del PDECat, ERC o la CUP, en una tarda en què també es presentava el llibre de Joaquim Forn. En canvi, a la llista VIP sí que hi havia membres del PP (Alberto Fernández Díaz, Xavier García Albiol), Ciutadans (Carina Mejías) o el PSC (Núria Marín). Elisenda Alamany, dels comuns, havia confirmat que hi aniria, però va acabar sent baixa: Prisa no va poder comptar, doncs, amb la frontissa política entre les dues bancades. En total, un centenar d'assistents. Immensa majoria d'homes per sobre de la cinquantena. L'imperi de l'americana.

També hi havia Josep Cuní, flamant presentador del nou matinal en català que prepara la SER, la ràdio del grup, amb aquesta mateixa intenció de redreçament. I, a poques cadires, l'editor Javier Godó, que el va acomiadar fa un any i que ara veia com el periodista fitxava per una ràdio de la qual té el 20% de les accions i que li farà una certa competència a RAC1. Era fàcil imaginar-se un corrent elèctric a la sala.

Soledad Gallego-Díaz –seixanta-set anys, ossuda i determinada, amb una dicció suau que fa que les esses sovint es facin fonedisses– és una periodista sòlida, de la vella escola que va convertir 'El País' en un diari de referència. En uns temps de relativisme extrem, va anar a la contra d'un dels mantres més repetits a l'ofici quan va deixar anar: "Els periodistes han de creure que la veritat existeix". La veritat, per tant, com a metodologia, com a "indagació dels fets". I com a vacuna davant "la confusió que afavoreix la tecnologia", que acaba comportant "una pèrdua de sentit de la democràcia".

Per a la directora, "periodisme no és comunicació". I va aclarir: "Les xarxes socials són admirables per com connecten la gent, però no fan periodisme. Perquè el periodisme no es defineix per la tecnologia. De fet, la tecnologia s'ha de posar al servei d'una redacció i no al contrari. Les xarxes socials poden asfixiar el periodisme, i si això passa serà culpa nostra, perquè no haurem sigut capaços de defensar les regles i els procediments del periodisme".

Elogi de l'autonomia

La qüestió catalana, òbviament, va centrar bona part de la xerrada. Gallego-Díaz va apel·lar als "afectes indestructibles" i als "esforços compartits". Considera que al diari se li han penjat "llufes" que no corresponent a la realitat. No va especificar, però implícitament es deduïa que parlava de crítiques per anticatalanista. I, així, va reivindicar la defensa que va fer el diari de l'Estatut del 1978, del del 2006 o de la immersió lingüística, "que no sempre s'entén a la resta d'Espanya". I també que "han rebutjat gairebé en solitari la Loapa". La seva recepta, clara i inequívoca, va ser l'autonomisme.

Així mateix, va defensar la independència del sistema judicial espanyol i va assegurar que "la demostració que la democràcia espanyola funciona és que les manifestacions independentistes es poden dur a terme" sense que es reprimeixin. La periodista –que va aplaudir el caràcter pacífic d'aquestes marxes– va parlar de "milions" de manifestants. Les portades del seu diari, tanmateix, tendeixen a escriure "desenes de milers".

Malgrat la defensa de les bondats de l'Espanya autonomista, el seu discurs va evitar fer prediccions de futur i es va mostrar cauta a l'hora de les prediccions. "No m'atreveixo a aventurar un pronòstic. Però el retorn a la política, per molt que sigui un retorn tempestuós, parcial i volàtil, haurà de ser imprescindible". La ponent ho va fiar tot a l'esperança de "trobar un marc comú que uns i altres puguin trobar acceptable". La qüestió del milió –què fer si una majoria suficient demana un marc que es rebutja des d'Espanya– va quedar sense resposta.

Sense autocrítica explícita

Durant l'hora que va durar la conferència no hi va haver cap crítica explícita al paper del diari en els anys immediatament previs a la seva arribada, amb Antonio Caño de director. Però sí alguns missatges implícits. Per exemple, mentre que Cebrián havia apostat públicament per la retirada de l'autonomia per frenar l'independentisme, Gallego-Díaz va expressar ahir el seu rebuig a liquidar l'estat autonòmic i va deixar traspuar una certa incomoditat amb l'aplicació del 155. La periodista també va recordar que l'endemà de les càrregues de l'1 d'Octubre va demanar –aleshores en qualitat de columnista– la dimissió del ministre de l'Interior. "No em van fer cas, esclar". Entre el públic, Alberto Fernández Díaz esbossava un lleu somriure. García Albiol, no.

En diverses ocasions, Gallego-Díaz va defensar el retorn a una certa simplicitat. "La voluntat i el desig és avaluar els polítics per la seva conducta, actuacions i resultats, sense apriorismes" o "defensem els nostres punts de vista amb arguments, però no creiem que siguin els únics, així que és imprescindible la pluralitat" van ser frases pronunciades ahir que no aguantarien el contrast amb la realitat del diari publicat en els últims temps. Tanmateix, no van sonar falses en boca de la nova directora. Al capdavall, una de les seves primeres decisions quan va accedir al càrrec va ser la sortida del cap d'Opinió, José Ignacio Torreblanca.

Un elefant a la sala que ningú no va assenyalar va ser el canvi d''El País' respecte a Pedro Sánchez, a qui el diari va dificultar tant com va poder l'accés al lideratge del PSOE i a la Moncloa. Gallego-Díaz va fer una defensa del nou president espanyol. "L'accés al poder de Sánchez no és només atzar o debilitat, sinó responsabilitat cap al sistema, perquè un partit com el PP no podia seguir en el poder atesa la seva manca de resposta a les sentències de la Gürtel". I va afegir: "Sánchez no ha de complir programa de govern, perquè no es va presentar a unes eleccions, però sí que té el mandat de reparar les destrosses del govern anterior". Això sí, va admetre que tot i ser un president "legítim" també era "vulnerable". Es veurà també si ella –nomenada directora només sis dies després de la designació de Sánchez com a president del govern espanyol– acusa també aquesta vulnerabilitat.