La soledat de Laura Rosel

BarcelonaA la novel·la Assassinat a l’Orient Express, apareix el cadàver de Samuel Ratchett amb dotze punyalades. A aquestes altures -vuit dècades després que Agatha Christie l’escrivís- ja no és espòiler dir que no hi ha un únic assassí, sinó dotze. I que cadascú va clavar un cop de ganivet, per despistar els forenses. Ja em perdonaran el símil macabre, però crec que el relleu de Laura Rosel al capdavant del FAQS té un punt d’això. O d’arrenglerament dels altres, si es vol una metàfora menys luctuosa.

Dilluns ni la televisió ni la productora volien adjudicar-se la decisió: des de la televisió es deia que la iniciativa sortia de la productora El Terrat, mentre que des de l’empresa -és a dir, el proveïdor- s’esquivava la qüestió. Tot plegat evidenciava que era una decisió difícil d’explicar públicament i que ningú se la volia atribuir en solitari. Potser sí que es volia augmentar la part d’entreteniment, tal com s’ha dit, però segur que hi ha altres vectors -sense oblidar el factor humà- que han pesat en la decisió. També la manera com s’ha operat el canvi aixeca suspicàcies. El director general d’El Terrat, Agustí Esteve, cita Rosel al matí, per fer un cafè. Durant la conversa, li diu que ja no presentarà el programa d’aquell mateix dissabte. Per què, tanta pressa?

Que la decisió és conjunta entre televisió i productora resulta obvi. Convé recordar que, quan des d’El Terrat van proposar Maiol Roger com a substitut, la Corporació el va vetar, en favor d’un procés de càsting monitoritzat des de la televisió. Seria absurd considerar que el director de TV3, Vicent Sanchis, no ha validat (com a mínim) aquesta substitució. Dit d’una altra manera, si la cadena hagués volgut que Rosel continués, tenia la paella pel mànec per aconseguir-ho. ¿O és que la part de l’antiga Convergència que té ascendència sobre la Corporació -i que va proposar Sanchis com a director- no va imposar Pilar Rahola com a col·laboradora? Ho va fer, a més, demanant una retribució per a la seva col·laboració que no hauria pogut pagar-li a la tertuliana si el programa el produís la mateixa televisió (sotmesa a unes tarifes molt més baixes).

Fins i tot part de l’equip sabia que el seu relleu estava sobre la taula. Quan hi va haver la polèmica sobre la traducció a l’alcalde de Medellín, per exemple. Però no es volia donar la sensació que se la castigava per una relliscada concreta. I, en tot cas, de cap manera s’esperaven un tempo i unes formes com aquestes.

De tot plegat se’n deriva que Laura Rosel no tenia padrins polítics. Aquesta era una de les seves principals virtuts com a presentadora: arribar amb la mirada neta a un programa complex com aquest. Però, encara avui, la supervivència en els mitjans públics és difícil si no es té el favor de la classe política. Laura Rosel estava sola. És a dir, tenia el favor i la companyia de l’audiència, però amb això no n’hi ha hagut prou per deixar-la continuar amb el FAQS. Fent-lo evolucionar, si calia, i sense demèrit del que vingui a fer una bona professional com Cristina Puig.