Clara Romero: “Quan ets solidari amb una dona, la solidaritat es multiplica”
Va fundar l'associació Mujeres Pa'lante i el Colectivo Maloka
VA NÉIXER a Santa Marta, Colòmbia. La va criar la seva àvia perquè la seva família estava fortament vinculada a les lluites socials de Colòmbia. El seu pare formava part del Partit Comunista, el seu tiet va ser fundador del moviment guerriller 19 d’Abril i la seva mare es va implicar en els moviments sindicalistes. “Vaig créixer veient la voluntat de la meva família de canviar un país immers en la violència”.
D’adolescent era una nena molt tímida i llegia molt. “El meu despertar personal va venir a través de la lectura de Che: Diario de Bolivia. Volia ser jo mateixa i vaig començar a militar clandestinament dins la meva família; em vaig afiliar a la Joventut Comunista. No ho van descobrir fins temps després”. “Aleshores idealitzàvem la lluita armada -considera-, a la qual em vaig vincular. No te’n donaré gaires detalls”. Després de participar en el Moviment 19 d’Abril es va exiliar a Cuba amb el seu fill Pablo. Sis anys després va retornar a Colòmbia, quan ja havia mort Jaime Bateman, fundador del M-19. “Amb unes amigues vam escriure el llibre Bateman, el profeta de la paz (Edirorial Planeta), unes memòries sobre la vida d’El Flaco. Vam reconstruir el personatge pel camí dels afectes que havia gestat”. Va viure el procés de pau i la reforma de la Constitució de l’any 91 des de Colòmbia: “Em vaig adonar que el discurs ciutadà tenia poc a veure amb el país real. Animàvem la gent a organitzar-se, els empoderàvem per fer-los vetllar pels seus drets, i al cap d’un any van començar a matar els meus companys i companyes”.
Actualment viu a Barcelona, i és fundadora de l’associació Mujeres Pa’lante, que va néixer fa dotze anys. “És una associació de dones migrades; un projecte d’acollida i un espai de sororitat que té per objectiu donar suport a dones en situació de precarietat i acompanyar-les en la seva arribada i integració a Catalunya”. “A banda de la concepció feminista, vam crear el projecte per a dones perquè ajudant una dona ajudes els seus fills, els seus pares, el seu marit. La solidaritat es multiplica”. S’emmirallen en l’Organització Femenina Popular de Colòmbia i tenen la seu a l’Hospitalet de Llobregat. Allà es reuneixen dones provinents de Llatinoamèrica, del Magrib, de l’Índia i també catalanes: “Nosaltres hem passat pel mateix i som sensibles amb el que es troben quan arriben aquí”. “Treballem en xarxa amb altres associacions com ara Psicòlogues Sense Fronteres, que ofereixen tres mesos de teràpia gratuïta i treballen en la prevenció de la violència de gènere i en l’acompanyament en casos de maltractament”. Ara han creat la cooperativa Mujeres Pa’lante, a través de la qual donen eines per enfrontar-se al mercat laboral i generen feines per a elles mateixes. “Tenim un taller de costura, oferim servei de càtering i un servei de neteja i de cures”. “Volem empoderar les dones i, a través de la solidaritat, facilitar-los el camí en el duríssim procés migratori”.
