Solidesa independentista i fracàs de la dreta
BarcelonaUna nit electoral d’infart ha deixat un panorama polític en què es confirma la solidesa d’un independentisme plural, amb ERC com a primera força municipal i JxCat fent valer el trumfo europeu de Puigdemont. Una nit que també ha deixat la remuntada del PSC a l’àrea metropolitana de Barcelona, on el PP i Cs clarament perden posicions i on els comuns es queden sense l’alcaldia de la capital: Ernest Maragall s’ha imposat per la mínima a Ada Colau. Barcelona tindrà finalment un alcalde independentista que, tanmateix, haurà de buscar acords o governar en una difícil minoria. La batalla de Barcelona, ajustadíssima, ha vist com el socialista Jaume Collboni ha trencat els pronòstics situant-se a tocar de Colau, i clarament per sobre d’un Manuel Valls (Cs) que no ha pogut donar la sorpresa: només ha guanyat al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Per baix, JxCat punxa i només obté 5 regidors: molts vots independentistes (més d’un 7%) han anat a parar a la CUP i a la llista de Jordi Graupera, que han quedat fora. El PP del peculiar Josep Bou entra superant pels pèls el llindar del 5% i obtenint 2 regidors.
A nivell català, ERC (23%) encapçala el municipalisme, per davant del PSC (22%) i amb JxCat (15%) com a tercera força, però amb resultats molt discrets a l’àrea metropolitana, incloent-hi la mateixa Barcelona. El PSC ha capitalitzat l’efecte Pedro Sánchez, a més de treure profit del mal moment dels comuns (8%), que han patit un Iglesias a la baixa també a l’Estat, i de la radicalitat del PP (3%) i Cs (5%), que els ha empès un pas més cap a la marginalitat a Catalunya. A més de Barcelona, ERC ha aconseguit ciutats com Lleida i una àmplia presència a tot el territori.
A nivell europeu, la victòria independentista l’ha liderat de manera incontestable Carles Puigdemont des de l’exili, amb gairebé un milió de vots (el 28% dels sufragis a Catalunya) i dos eurodiputats (ell i Comín), seguit amb més de 700.000 vots pel PSC de Josep Borrell i Javi López (22%) i l’ERC d’Oriol Junqueras (21%), la coalició del qual amb Bildu i el BNG gallec obté 3 eurodiputats al conjunt de l’Estat. L’independentisme, amb el 49,75% dels vots catalans al Parlament Europeu, se situa a les portes del mític 50% i llança un missatge clar a Brussel·les, que ara es trobarà amb la disjuntiva de veure quin tracte dona tant als polítics catalans exiliats com als presos.
Al conjunt de l’Estat, el PSOE ha guanyat les europees amb claredat i ha recuperat el poder municipal, amb l’excepció dolorosa de Madrid i alguna altra capital, com Saragossa, on les dretes sumen. Amb tot, Vox, que ha perdut molta força; Cs, que no fa el 'sorpasso' al PP ni guanya en cap enclavament important, i un PP debilitat fan de Pedro Sánchez el gran guanyador a Espanya. I, pel que fa a Europa, l’emergència dels verds i els liberals suposa la fi del bipartidisme entre el Partit Popular Europeu i la socialdemocràcia, que ja no sumen, tot i mantenir el primer i segon lloc, mentre que la ultradreta afortunadament creix bastant per sota de les seves expectatives.
