Colau opta per la mà dura contra el 'top manta'

BarcelonaDesprés d'una primera legislatura en què el govern d'Ada Colau ha vist com se l'acusava reiteradament, i a vegades demagògicament, de tolerància amb la venda ambulant, i de buscar des de l'administració municipal de manera infructuosa solucions integrals de caràcter social –per exemple amb propostes d'integració laboral– dels joves que practiquen el 'top manta', el pacte de govern amb el PSC –en el qual ha recaigut la regidoria de Seguretat– ha comportat un gir radical a l'hora d'abordar el problema. Si durant la campanya electoral Colau, igual que l'ERC d'Ernest Maragall i la CUP, van combatre frontalment el discurs liderat per Manuel Valls consistent a ficar dins del mateix sac de la inseguretat el 'top manta', els 'menes' i els narcopisos, ara sembla que l'Ajuntament ha optat per cedir en part a aquesta visió i actuar amb contundència, amb mà dura.

En el cas de la venda ambulant il·legal al carrer, i de la mà de la tinència d'alcaldia de Seguretat que ostenta Albert Batlle, el consistori ha passat desacomplexadament a l'acció policial amb una vistosa actuació concertada entre Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i Policia Portuària: 200 agents (en dos torns de 100), patrullaran cada dia, de 10 del matí a 10 de la nit, per les principals zones afectades pel 'top manta', com ara el passeig Joan de Borbó (davant de la Barceloneta). El missatge és clar: d'una banda, es tracta de dissuadir els infractors, i de l'altra, s'envia un missatge a la ciutadania amb la confiança que aplaudeixi el nou rumb de l'Ajuntament. Si hi havia hagut tolerància, ara sens dubte s'ha acabat. La prioritat tornen a ser tant els vianants com el petit comerç, que veia com se li feia competència deslleial. Sens dubte, l'enquistament i la gran dimensió que havia agafat el 'top manta' demanaven una solució d'urgència.

En tot cas, però, sorprèn un canvi de praxi i de discurs tan contundent, gairebé sense solució de continuïtat i sense contrapesos. L'equip de govern de Colau no s'ha preocupat de matisar l'actuació amb l'anunci en paral·lel de polítiques socials d'inserció dels manters que vagin més enllà de l'actuació policial. Sembla com si la línia anterior de buscar un abordatge més integral al problema hagi quedat aparcada i que, de moment, es vulgui llançar un avís contundent de marcat caràcter ideològic, en un clar gir pragmàtic.

Sigui com sigui, i més enllà del caràcter exemplificant que la mesura pugui tenir a curt termini, caldrà veure la seva eficàcia a mitjà i llarg termini. Caldrà comprovar si, en efecte, el 'top manta' desapareix del centre de la ciutat o si, per contra, simplement es desplaça a altres zones, en una mena de joc del gat i la rata amb les forces policials. I en el cas que s'aconsegueixi que els manters marxin del perímetre barceloní, encara caldrà veure si van cap a altres zones del país, en una mena de trasplantament del fenomen. Perquè cal recordar que el 'top manta' no afecta només Barcelona, sinó molts municipis turístics de la costa.