On són les dones?

BarcelonaJoan, Víctor, Agustí, Toni, Emili, Xavi, Jordi, Lluís, Pere. Nou homes. Cops a l’esquena, rialles, americanes i, potser, whisky i puro. Cap dona. N’hi podria haver hagut una, la Maria. Creia que no era el seu moment. Hauria sigut una fita històrica, però continuaria sent lamentable que al 2020 encara estiguem així, buscant noms femenins a la foto com qui vol trobar Wally al parc d’atraccions.

“Si no hi ha cap dona precandidata, és perquè no n’hi ha cap que vulgui ser presidenta del Barça”. M’ho han dit diversos homes (oh, que estrany). Res que ens sorprengui, perquè portem uns quants anys de periodisme esportiu a l’esquena. La pregunta és: per què no hi ha cap dona disposada a fer el pas? "Perquè-no-vol-i-punt". Va, calleu un moment. Per respondre-la, hem de tenir tots clar que una decisió així és infinitament més difícil de prendre per a una dona que per a un home.

Hola, bon dia. Vivim en una societat masclista i el Barça com a ecosistema no és un llogaret independent de la Gàl·lia. Per ser candidata a la presidència –no parlo d’aquest espècimen de senyor bocamoll amb olor de Brummel que sap que no passarà el tall de les signatures–, necessites tenir un patrimoni excepcional atribuïble als grans empresaris. En aquest sentit, us diré que només una de cada deu companyies a Espanya té almenys una dona directiva. Vaja, hem topat amb el sostre de vidre! I, de pas, amb l’elefant que no marxa mai de l’habitació: la conciliació.

Una exdirectiva de les tretze que hi ha hagut en 121 anys d’història del club m’assenyala sobretot la cultura impertorbablement masculina del futbol. En l’últim cens del Barça, que data del 30 de juny i que encara no s’ha fet públic, hi consten 37.488 sòcies, que representen només el 26,7% de la massa social. Dones a les quals els poden arribar a preguntar, en to burleta, si saben què és un fora de joc. Per ser presidenta del Barça, hauràs de demostrar que ets tan erudita com Bielsa. En canvi, ja se sap que el penis ve embolicat amb el títol d’entrenador.

Per això encara hi ha poques dones amb veu autoritzada i respectada per opinar del Barça, més per quota -necessària- que per convenciment. “Que mona, sap lligar dues frases sobre futbol”. Sense referents sostinguts, és molt difícil canviar tendències. Hi ha d’haver un compromís real perquè la dona no se senti exclosa. És indignant que en presentacions de precandidats com Laporta o Freixa s’oblidin directament de nosaltres. Ja no hi som només per somriure i passar el micro, gràcies.